Món cinematogràfic Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Qui té por de l’algoritme?
L’agudesa de què fan gala les plataformes per publicitar els seus productes recorda aquell moment clau de Hollywwod, el ‘pitching’
L’oferta cada cop més inabastable de les plataformes digitals —HBO, Amazon, Netflix, Filmin i 'tutti quanti'— ha provocat una competència ferotge i alhora ha afinat els sentits dels publicistes. Ja no n’hi ha prou de posar anuncis als diaris i pirulís, o portar l’actriu principal perquè repeteixi la mateixa resposta en desenes d’entrevistes de ràdio i tele. No, ara les estratègies perquè al final del dia el teu dit acabi triant tal pel·lícula o tal sèrie han de ser personalitzades, com si al darrere de la pantalla hi hagués una personeta que es dedica a catalogar els teus gustos i fer-te propostes seductores. Aquesta personeta, esclar, es diu algoritme i a vegades l’encerta, però a més vol aparentar que et coneix com si fos un més de la família. Cada plataforma té els seus trucs de proximitat, i d’aquí aquells 'e-mails' que et proposen “sis sèries triades especialment per a tu”, o “un film tropical per passar aquest cap de setmana gèlid”, o “la nova sèrie d’aristòcrates britànics que no sabies que volies veure”.
Entretots
De tot el repertori publicitari, trobo que els més enginyosos i els qui semblen conèixer millor els seus abonats són els senyors de Filmin. En lloc de seduir-te amb falses promeses, el seu estil no evita la autoironia, com una picada d’ullet còmplice, i fins i tot l’apunt extravagant. Fa uns dies, per exemple, promocionaven l’estrena d’una sèrie francesa —'Ovni(s)', del director Antony Cordier— venent-lo com “un creuament entre 'Expedient X' i Jacques Tati”. I fa unes setmanes descrivien l’excel·lent 'Cryptozoo', de Dash Shaw, com “un creuament lisèrgic entre 'Jurassic Park' i 'Tomb Raider'”.
Notícies relacionadesAquesta agudesa agosarada per resumir i vendre una pel·lícula en poques paraules em fa pensar en un dels moments clau a Hollywood: aquell en què un guionista o un director han de convèncer el productor perquè s’engresqui i financi el film. És el que en diuen fer un 'pitching': llançar una idea a sac i capturar en poques paraules l’atenció de qui posa els dòlars. Les escoles de cinema americanes recomanen desenes de llibres que teoritzen sobre l’art del 'pitching': la tria de paraules, els referents, la sorpresa, la humilitat... Tot ha d’estar calculat, diuen, perquè l’exposició no s’allargui més del que duraria un trajecte en ascensor, on et trobes per casualitat un productor i l’abordes (és a dir, entre 60 i 90 segons). Els manuals citen l’exemple de 'pitching' de Ridley Scott per vendre el seu projecte d’'Alien': “És com 'Tiburón', però a l’espai”, va dir. I aquest altre per resumir 'Yentl', el drama que protagonitzava Barbra Streisand: “És un creuament de 'Tootsie' i 'El violinista a la teulada'”.
Avui, en els temps de Twitter i les xarxes socials, on tot va tan de pressa, la franja d’atenció s’ha reduït encara més i per això resulta efectiva l’estratègia de Filmin de proposar referents coneguts. Busques i busques entre l’oferta aclaparadora i, ni que sigui per l’enginy que hi ha al darrere d’una formulació tan excèntrica, ja val la pena donar una oportunitat a la pel·lícula.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
