Fenomen global Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Tu també dorms malament?
Fins i tot qui dorm bé se sent culpable per les hores que ha perdut de productivitat o fins i tot d’oci
Preocupats com estem per la covid i els seus símptomes i com ens canvia la salut i la vida, per un temps o de manera que sembla permanent, un altre fenomen creix en dimensions pandèmiques. Ja no dormim com abans, tot i que es fa difícil posar una osca en aquest abans. Abans del coronavirus, segur, però si ens remuntem en el temps, podem buscar punts d’inflexió en crisis financeres, en el procés, en l’arribada del telèfon mòbil a les nostres vides. ¿Va ser primer el teletreball? ¿O l’entrada de Netflix a casa nostra? Planteja David Jiménez Torres al seu llibre ‘El mal dormir’ que no dormir no només és un problema de salut, per allò de la necessitat de descans i la regeneració neuronal. Ho relaciona amb la mala consciència que des de temps immemorials lliga el son reparador a una recompensa per una jornada ben resolta, sense actes de maldat, ni penediment. El descans del guerrer que ha complert com deu en el camp de batalla.
Però ¿què passa quan un no ha parat ni un minut, arrossegat per les multitasques, arriba arrossegant-se al llit a la nit i no acluca els ulls? ¿Aquesta fatiga, aquesta batalla diària, no mereix un bon repòs?
Entretots
Perdem el son intentant recuperar-lo, com en un mal acudit de cinema mut: Harold Lloyd ja ens va explicar en un temps en blanc i negre el dramatisme de la situació i rèiem davant l’absurd. Ell no reia mai. Ara sabem per què.
Google dona una de les mesures per ficar-nos al cap dels que es preparen per a la vigília. Els cercadors i Google trends et porten a un univers poblat de recerques de com enrutar mots encreuats, sèries per dormir i per no dormir. Netflix despunta allà amb la seva proposta de triple salt mortal amb Headspace, programes que donen eines per agafar el son i que compten amb la seva web i una aplicació per a mòbils. Aprendre a dormir com a repte, amb els seus tutorials i professors, alguns fins i tot es guanyen bé la vida en el puixant negoci de consultors o ‘coach’ de son de nens: com acostumar a adormir els teus fills si tu ja no saps com dormir i descansar per conviure amb els seus desvetllaments a plors.
Segons un estudi de The Economist, dos de cada tres nord-americans dormen menys de set hores al dia, i aquesta falta de descans es relaciona amb un descens de la productivitat i de la salut que implica pèrdues de milions i milions d’euros al sistema sanitari i les economies domèstiques i de gran escala. Si traslladem aquestes conclusions a models de vida similars a tot el planeta, veiem que el problema és monumental.
La indústria del son
I bona part dels mateixos que ens van ficar a l’encallador surten ara al rescat: la indústria del son mou un dineral. Aplicacions, medicaments, teràpies, matalassos especials i aromes per induir el relax competeixen en l’atenció de la pandèmia nocturna. Una altra cosa és si funcionen o ajuden a mitigar els efectes de l’insomni massiu.
El negoci del son és el revés del metavers de videojocs i streaming que es desenvolupa a aquelles hores, alimentat pels llargs mesos de confinaments i restriccions que impedien allò de passar el temps vagarejant o de bars, en cines, teatres o discoteques. Aquestes pantalles que són finestres a un món sempre despert canvien bioritmes, enganyen les nostres hormones i escurcen el nostre temps de desconnexió.
I quan no dormim, desperts tampoc estem del tot. Això explica, entre altres coses, la gran crisi d’atenció que patim.
Si la mala consciència s’associava a un mal son, ara el negoci que hi ha darrere del nostre pobre descans ens porta per un camí de perdició. El que dorm bé se sent culpable per les hores que va perdre de productivitat o fins i tot d’oci. Per tot el que podria estar veient en televisió, tots els cursos ‘online’ i conferències gravades que podria seguir, pel treball que podria avançar amb el seu portàtil. Sessions de bicicleta estàtica connectats a un videojoc. Llistes de música interminables en plataformes digitals. ¿I si t’entra son?
Benvinguts a l’era del mal descans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
