PSOE: ¡Abstenció!

I el pitjor és que ara, segons la lògica espanyola, Fernández Mañueco necessitarà un complicat pacte amb Vox per ser investit. Santiago Abascal ja ha dit que al seu candidat, Juan García-Gallardo, se li ha posat cara de vicepresident. Vol un segon triomf entrant per la porta gran en el Govern de la comunitat més històrica d’Espanya. Pablo Casado jura, fins i tot en privat, que pot pactar, però que Vox no entrarà en el Govern. Passi el que passi, seguiríem en la bipolarització. I en aquesta dinàmica l’extrema dreta no deixa de créixer, explotant l’amarga rebel·lió de part de la ciutadania contra la crisi i la pandèmia. Avui Vox sembla tan fort i imparable com Podem el 2015, quan doctes analistes van pontificar que el PSOE era l’ahir i Pablo Iglesias el demà.

¿Li interessa al PP quedar atrapat per Vox i donar més gasolina a un partit com el de Marine Le Pen? Crec que no, i tampoc convé ni al PSOE ni a Espanya. Ni, per descomptat, a Catalunya. El PP ja s’ha equivocat, ara Sánchez no s’ha d’equivocar també creient que deixar Casado presoner de Vox el beneficia, perquè allunyaria la dreta (desunida però unida) del centre moderat. I que el pacte a què arribin serà estrambòtic vist des de Brussel·les.

Però el PSOE no pot pensar només a curt termini. La polarització extrema i els blocs enfrontats (la realitat actual) no permeten la governació normal del país, com acabem de veure amb el gran esperpent de la convalidació de la reforma laboral. Sánchez té l’obligació de frenar la bipolarització copiant el que és normal a Europa. A França, els «fronts republicans», entre dreta i esquerra, han impedit que Marine Le Pen hagi accedit a alcaldies i molts governs regionals en què fins i tot va ser la primera força. I a Alemanya, el cordó sanitari ha vetat l’extrema dreta de tota presència en els Executius dels ‘lands’.

Ara el PSOE pot frenar l’estèril bipolarització abstenint-se gratis en la segona votació i deixant així que Mañueco sigui investit al tenir més vots a favor (els del PP) que en contra. Si Pedro Sánchez fa aquest pas, serà Pablo Casado qui haurà de decidir. ¿Prefereix que Mañueco governi en minoria, però sense ser presoner de Vox o, al contrari, continua apostant per la polarització total contra l’esquerra?

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Pedro Sánchez, Pablo Casado i la difícil governabilitat d’una Espanya amb la política convulsa sortirien beneficiats d’aplicar la normalitat europea, que no és ni el bipartidisme ni menys una gran coalició. Només es tracta de parar l’extrema dreta, com més enllà del Pirineu. Óscar Puente, l’alcalde de Valladolid, i el càrrec públic de més pes del PSOE a Castella i Lleó, ho ha proposat i raonat. I és greu que el portaveu de l’executiva socialista, Felipe Sicilia, hagi rebutjat la proposta, dient que ni tan sols es va considerar. ¿Prohibit discutir?

El PP ja s’ha equivocat i no per primera vegada. Ara el PSOE té una oportunitat d’or per no seguir el corrent i intentar corregir l’esterilitzant bipolarització. ¿L’aprofitarà?