La nota Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Victòria descafeïnada
El PP aspirava a un gran triomf a Castella i Lleó. El que ha aconseguit és quedar ostatge de Vox a Valladolid i donar a Abascal una forta empenta a nivell nacional
El PP ja governava Castella i Lleó amb una majoria còmoda amb Cs. Per això, la decisió de Fernández Mañueco (més la de Pablo Casado) de fer fora a Cs del Govern i convocar eleccions anticipades només es pot entendre si el líder nacional del PP tenia un ambiciós i triple objectiu. El primer, i mínim, aconseguir una àmplia victòria, la majoria absoluta de 41 procuradors, o un nombre molt pròxim d’escons, que permetés una investidura automàtica o amb un pacte, a canvi de gairebé res, com va passar a la Comunitat de Madrid després del triomf al maig d’Isabel Díaz Ayuso. Això implicava ‘menjar-se’ gairebé tots els 12 procuradors que Cs va tenir el 2019 i que el PP s’acostés als 42 obtinguts en les autonòmiques del 2015. Un gran triomf.
El segon consistia a relativitzar l’èxit d’Ayuso i frenar el seu incipient desafiament, consistent a aconseguir el control de l’aparell del PP a la Comunitat de Madrid (com Esperanza Aguirre davant Rajoy) amb una victòria contundent de Mañueco. Així, allò de Madrid no seria tant a causa d’Ayuso com que el PP tenia molt vent de popa.
El tercer i últim era imposar el relat que –després de Madrid i Castella i Lleó– el PSOE perdia totes les autonòmiques i preparar així el terreny per a les pròximes anticipades andaluses, una comunitat històricament reticent a la dreta. Després de caure derrotat a Madrid, Castella i Andalusia, el PSOE arribaria moribund moralment i mediàticament a les municipals i generals de primavera i finals del 2023.
Entretots
Però els tres objectius han quedat descafeïnats. El PP és, sí, el primer partit a la Comunitat, però és una victòria pírrica perquè només puja dos procuradors, de 29 a 31, i queda molt lluny de la majoria absoluta. La raó és que els procuradors perduts per Cs els ha guanyat gairebé tot Vox. I per ser investit Mañueco dependrà de Vox, que ha tingut un gran resultat (passa d’1 a 13 escons) i el líder del qual, Santiago Abascal, ja ha exigit entrar en el Govern de Valladolid. El PP passarà de dependre de Cs, un partit centrista i tendent a la baixa, a fer-ho de Vox, una formació d’extrema dreta que, segons totes les enquestes –i com es va veure diumenge–, està a l’alça a tot Espanya.
Dolent per a Mañueco, que tindrà una investidura molt complicada i dolent per a Pablo Casado, que no ha aconseguit l’èxit que esperava i haurà d’afrontar més molestes querelles intestines. I és possible que, a Andalusia, el cautelós Moreno Bonilla s’ho pensi dues vegades abans d’anticipar eleccions i haver d’afrontar un Vox a l’alça i amb Macarena Olona com a potent candidata. Diumenge a la nit, el discurs del guanyador va ser el de Santiago Abascal, no el de Mañueco ni el de l’absent Casado que, al contrari que a Madrid, no va comparèixer.
Notícies relacionades
¿I què passa en la pugna PP-PSOE? Els socialistes han sigut derrotats perquè, el 2019, van ser el primer partit amb 35 procuradors i n’han perdut set. Però la victòria pírrica del PP relativitza la derrota. I la distància en vots entre el PP i el PSOE (31,43% contra 30,05) és petita. De cara a unes generals, perdre contra el PP per poc més d’un 1% en un bastió conservador com Castella i Lleó no és dramàtic. Però el que fa perdre el son al PSOE és que han perdut molts vots en vista de les llistes de l’Espanya buidada, en especial Sòria Ja, que s’ha erigit en el primer partit provincial.
Pablo Casado ha tingut una victòria molt amarga perquè els seus objectius han resultat fallits i Pedro Sánchez ha perdut per poc. Però, en política, allò de les dolces derrotes és un sopar de duro.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
