’Gripalització’: ¿"de perdidos al río"?

En el moment d’escriure aquestes ratlles domina la variant òmicron, contra la qual les vacunes tenen un efecte limitat, però no desdenyable. És una variant més transmissible que les anteriors, però menys agressiva. Ens diuen que aquests dies la Rt, i els indicadors van millorant. Bona noticia. Però en la darrera setmana més de 200.000 nous diagnosticats, més de 3.000 ingressats, 463 dels quals a UCI, i 238 morts. Deu ni do.

Ens diuen que això ja és el principi de la fi (quantes vegades s’ha dit ja, ja sabeu, túnel i llum). El president Sánchez proclama la ‘gripalització’, curiosa paraula. Diu que es tracta d’abordar la Covid com una grip, i no com una epidèmia. I que és, doncs, la grip, sinó una epidèmia?. També parlen de convertir-la en una endèmia en lloc d’una pandèmia. “Endèmia” i “gripalització” sonen menys malament que “pandèmia”. També vàrem parlar de “nova normalitat”. Ah, la semàntica!

El cert és que tots n’estem molt farts de la covid, de les restriccions i del seu impacte en les economies locals i mundials.

Però, que suposa la “gripalització”?

En primer lloc implica contar els casos de forma diferent. El cert és que amb els autotests,  les xifres oficials no son del tot reals. Al Regne Unit un 50% dels infectats queden fora de les estadístiques. Ara es tractaria no de comptar els casos declarats, sinó d’establir mostres representatives que, mitjançant una xarxa de professionals sentinella, establissin percentatges i indicadors, igual que fem amb la grip estacional. Seria, segurament, més efectiu i més eficient des d’un punt de vista estadístic, però es perdria la possibilitat de rastrejar contactes i baixar la transmissió del virus. També, a la pràctica, significa el reconeixement de que el sistema de rastrejadors no ha funcionat com es pretenia. Tenim tants casos i tants contactes, que es impossible seguir-los.

També significa deixar de fer tests massius i deixar els nous diagnòstics, cada cop més, en mans dels ciutadans, amb el trasllat de despesa que això pot suposar. Privatització del diagnòstic? L’eclosió dels autotests durant les passades festes ho demostra. D’altra banda, si el meu autotest, em surt positiu, qui m’obliga a registrar-lo, a avisar als meus contactes estrets o a fer la quarantena corresponent. Per cert, no cal que vagin al CAP o a Urgències si el test és positiu. Com va dir la presidenta Ayuso, “el gran hospital de Madrid està en los domicilios de los madrileños”.

Les vacunes han estat, junt amb les restriccions, la eina fonamental contra la covid, i amb bons resultats. Però ara sembla que, tot i millorar el pronòstic dels malalts, el seu efecte sobre òmicron és relativament baix. Òmicron ha significat un nou escenari en la pandèmia i pot contribuir al seu final per la via de la infecció massiva. Aquella “immunitat de ramat” amb la que somiàvem, però per la via de la infecció.

També es qüestiona el certificat covid. Ens diuen que, amb l’òmicron, perd la seva utilitat per evitar infeccions. La realitat és que, en aquest sentit, sempre ha estat baixa, però en canvi era una eina de motivació per vacunar-se. Afegim-hi la eliminació de restriccions de tota mena i els incentius per vacunar-se baixen.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Sembla que tot va orientat a establir un nou paradigma de “normalització” d’una situació que no en té res de normal, oblidant que, en qualsevol moment, pot aparèixer una nova variant, per exemple la nomenada òmicron “sigil·losa”, amb encara més capacitat de transmissió i més difícil de diagnosticar, tot i no ser més greu.

N’estem segurs del que anem a fer, desmantellant les barreres que s’havien posat, o es que s’ha arribat a un punt en que la única sortida és “de perdidos al rio”?