El donjoanisme de Laura Borràs

¿S’ha metamorfosat la presidenta en Don Juan? Borràs ha utilitzat sempre la intel·ligència al seu favor en un procés de seducció que li acostumava a funcionar. Clara, concisa, tessitura de veu suau i un somriure que s’estén també a la seva mirada. Això en política és un valor fins que t’agafen.

En les seves primeres declaracions sobre la polèmica del diputat de la CUP inhabilitat va cometre diversos errors de contradicció que l’han deixat en una mala posició, sobretot perquè són incoherències denunciades pels seus.

¿Va votar Pau Juvillà el dictamen de la comissió del diputat? Segons Borràs, no. Ho va declarar a Can Basté amb seguretat, convicció, una resposta ràpida, sense fissures, argumentant el per què i donant-li valor perquè, si ho hagués fet, hauria adulterat la votació. Va citar articles de la Cambra, del 17.1 al 17.4, reforçant la seva resposta. Va parlar de conflicte d’interessos. 

Abans els programes de ràdio només eren gravats per la mateixa emissora i pels progenitors de l’entrevistat en cinta de casset. Ara la majoria queden penjats a internet. La CUP va ser la primera en desmentir la resposta, segura i convincent, de la presidenta del Parlament. Juvillà sí que va votar.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La política té molts Don Juan que omplen l’acció pública amb falsedats. Només es tracta de parlar amb seguretat seductora i obrir nous punts de focus per desviar la mirada. Com la proposta ambiciosa de resistència col·lectiva que en aquesta entrevista Borràs es va treure de la màniga, «davant l’atac de l’Estat», i de què va informar el president Aragonès.

¡Entoma aquesta! El problema va ser que minuts més tard ERC va negar el pla. «Les paraules buides o estèrils i les jugades mestres no ens serveixen per avançar», va declarar Marta Vilalta, d’ERC. Don Juan fascina, però no enamora. Els processos de seducció política tenen un límit. I un dia el cul es queda a l’aire i ningú el vol ocultar.