Suspensió del diputat

Les contradiccions i mitges veritats de Borràs sobre el cas Juvillà

  • La presidenta del Parlament s’escuda en els funcionaris i en la falta de compromís d’ERC i la CUP per defensar la seva actuació davant la suspensió del cupaire

Les contradiccions i mitges veritats de Borràs sobre el cas Juvillà

ACN

6
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha trencat aquest dilluns el silenci sobre la retirada de l’escó al cupaire Pau Juvillà. A través dels micròfons de RAC-1, Borràs s’ha negat a dimitir i ha deixat anar una tirallonga de retrets a Esquerra i la CUP per la falta d’una estratègia conjunta en resposta a la Junta Electoral Central (JEC). Aquestes són algunes de les contradiccions i mitges veritats de Borràs en el cas Juvillà:

Explicacions públiques

Borràs es va comprometre davant els grups parlamentaris a donar explicacions públicament, però ho ha fet en una entrevista a RAC-1, no en seu parlamentària. En l’entrevista, ha dit que tornaria a fer-ho al Parlament. «Naturalment en donaré, a la Junta de Portaveus, on hi ha tots els representants, perquè així ho he fet sempre», ha dit. Ha descartat, en tot cas, fer una roda de premsa oberta i s’ha remès a la declaració institucional sense preguntes que va fer dimarts passat 1 de febrer. 

La delegació del vot

Borràs s’ha escudat en la terminologia per defensar la seva actuació en el ple de dijous passat, en què no va admetre la petició de la delegació del vot de Juvillà.

«Jo convoco el ple, no els diputats. Jo admeto personalment la seva delegació de vot, no l’accepto. Si Juvillà no hagués sigut diputat, s’hauria inadmès», ha dit, tot i que després ha reculat i ha recordat que sí que va inadmetre la petició, perquè es va haver de votar a mà alçada i Juvillà no tenia dret a fer-ho, ja que Borràs havia apel·lat a un article sobre conflictes d’interessos per rebutjar que ho fes.

De fet, ha assegurat que en votacions precedents Juvillà s’havia inhibit de votar per incompatibilitat: «¿Quin sentit té demanar la delegació de vot si no podrà votar en un ple amb un únic punt –la qüestió Juvillà–?». En canvi, en el document oficial firmat per Borràs, no s’admet la delegació de vot a favor de Dani Cornellà, diputat cupaire. Amb aquests arguments, Borràs mira d’aparèixer com a defensora en tot moment de l’escó de Juvillà i forçada per les circumstàncies d’uns serveis administratius de la Cambra que no volien incórrer en delictes.

Tampoc és cert que Juvillà no es pronunciés abans, perquè sí que va comptar el seu vot en tots els pronunciaments, tot i que finalment s’abstingués, sí que tenia dret a exercir el seu vot. De fet, va evitar votar al ple sobre el seu recurs, no sobre el dictamen de la comissió de l’estatut dels diputats.

Segons admeten fonts del Govern coneixedores del conflicte jurídic existent, el suposat pla esgrimit per Borràs es podia moure al terreny de la gesticulació, únicament: «Políticament es podien fer escarafalls, sí, però jurídicament no hi havia res a fer», conclouen aquestes fonts.

Els funcionaris

La presidenta del Parlament ha afirmat que ella sí que continuava defensant Juvillà com a diputat i que no tenia constància de les maniobres dels funcionaris, que ja estaven activant els dispositius per acatar la JEC. Segons ella, no sabia que ja s’havia desactivat la votació –impossible, atè que al final es va haver de votar a mà alçada– i tampoc que la secretària general enviaria una carta a la nit suspenent el cupaire. En cas que no ho sabés, des d’ERC i la CUP indiquen que també es tractaria d’una «negligència».

Així, s’ha escudat en tot moment que hi ha hagut una «dissociació» entre el que anaven decidint els funcionaris del Parlament –considerar ja no diputat Juvillà– respecte a la seva voluntat de mantenir-lo en el càrrec fins a l’últim ple, tot i que no permetés el seu vot dijous.

Borràs ha assegurat amb rotunditat que Juvillà continuava sent diputat fins al 3 de febrer, però al mateix temps ha admès que «jurídicament, administrativament», la decisió de la JEC va generar molta tensió als funcionaris i el dia 3 Juvillà ja no va rebre ni l’SMS ni el correu electrònic convocant-lo al ple, perquè qui ho havia de fer «ja estava sota amenaça» de la «repressió». «És una constatació», assumeix la presidenta del Parlament.

Les mesures cautelars

«La JEC denega la sol·licitud de mesures cautelars que Juvillà ha demanat al Tribunal Suprem», ha assegurat la presidenta del Parlament. Però no és cert. La resolució de l’òrgan administratiu el que fa és considerar el seu pronunciament com a ferm en la via administrativa digui el que digui després l’alt tribunal sobre les cautelars. En l’escrit del 27 de gener, la JEC acorda, literalment: «Denegar la sol·licitud plantejada pel senyor Juvillà i Ballester de suspensió cautelar de l’execució de l’Acord de la Junta Electoral Central, de 20 de gener del 2022, pel qual es declara la concurrència de causa d’inelegibilitat sobrevinguda en la condició de diputat del senyor Juvillà i Ballester i es deixa sense efecte la seva credencial. La resolució a què es refereix és ferma en la via administrativa, sense perjudici de les mesures cautelars que pogués adoptar la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en el cas que li siguin sol·licitades».

El «precedent» Torrent

Borràs ha insistit que el seu marge de maniobra queda reduït perquè el «precedent» de l’actuació de Roger Torrent sobre el cas Torra guia tota l’actuació de la JEC. És cert que l’òrgan administratiu dona per confirmat el cessament sense esperar a la resolució de les cautelars a càrrec del Tribunal Suprem, una cosa que no va succeir en el cas de l’expresident. Juvillà va ser suspès abans d’aquest pronunciament, mentre que Torra ho va ser una vegada es va esgotar el recorregut. Tots dos, no obstant, ho van ser sense sentència ferma. «El que ha passat en el passat ens afecta ara», ha insistit.

Sobre la diferència amb el cas Torra, Borràs ha esgrimit que pretenia anar més enllà. La realitat és que l’única diferència és que en aquesta ocasió es van demanar mesures cautelaríssimes, esperant que donarien resultat favorable al president en el seu conflicte per la pancarta independentista. La resposta en aquest cas ha de ser immediata. I va ser negativa, amb una votació dividida. En aquesta ocasió s’han demanat mesures cautelars, esperant que es guanyaria temps, però la Junta Electoral Central ha decidit no esperar i ha executat la seva decisió.

Borràs, contra ERC i CUP

Borràs ha apel·lat a un inconcret «embat» contra l’Estat, quan altres fonts del Govern apunten que hi ha altres vies jurídicament concretes i viables: una llei electoral catalana parcial, que creï una sindicatura electoral pròpia amb unes atribucions limitades, acotades, i que no incloguin la possibilitat de desposseir d’escó un diputat o diputada. Aquesta llei no està subjecta a cap legislació estatal ni a la «repressió», sinó a la voluntat, o no, dels diputats catalans.

De tota manera, la presidenta ha assenyalat ERC i CUP per no voler acompanyar-la cap a la desobediència, tot i que no ha volgut revelar quin era el seu pla. De fet, republicans i cupaires acusen Borràs d’ocultar informació i de mentir sobre com han anat les negociacions, perquè asseguren que sempre li han ofert mà allargada en les decisions que ha pres. «Estem aquí perquè la meva proposta no va ser acceptada», ha etzibat la presidenta.