El millor tennista Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’exemple de Rafa Nadal
No només es tracta de guanyar, com ha demostrat amb escreix el mallorquí, sinó de fer-ho de tal manera que l’esport es contempli com un referent de superació
Ni en el millor dels somnis, ni en el més atrevit guió d’una pel·lícula, podíem imaginar una final més èpica i, sobretot, més conforme amb la carrera d’un tennista que ja s’ha coronat com el millor de tots els temps i que, per si hi havia algun dubte, és l’esportista espanyol amb més transcendència de tota la història. El triomf de Rafa Nadal a l’Open d’Austràlia ha arribat després de més de cinc hores d’un combat singular que entrarà als annals del tennis i de l’esport en general. Per primera vegada en el torneig, s’han remuntat dos sets per forçar el cinquè i acabar guanyant, una gesta que és més important encara si es té en compte que, poc abans de viatjar a Melbourne, Nadal va arribar a replantejar-se el seu futur, per culpa de les lesions que li impedien rendir al màxim. També afectat pel coronavirus, el tennista de Manacor arribava a Austràlia sense estar gens convençut de les seves prestacions. No obstant, la seva força mental, la seva capacitat de sofriment, les ànsies de guanyar i de sobreposar-se a les dificultats han sigut superiors als inconvenients i ha aconseguit el que cap altre tennista fins al moment. Vint-i-un Grand Slams contemplen una trajectòria que va començar el 2005 a Roland Garros, amb 19 anys, i que s’allarga, per ara, fins aquest segon Open australià, que ha guanyat amb 35. S’esgoten els adjectius per definir una força de la naturalesa que s’ha engrandit tant per les victòries incontestables com per la seva lliçó de sacrifici i punt d’honor. Tretze títols a París, quatre als Estats Units, dos a Wimbledon i aquests dos a Melbourne consagren Nadal a dalt de tot del tennis mundial en una època en què la confrontació directa amb les altres dues estrelles –Federer i Djokovic– ha reportat moments inoblidables i una rivalitat a tres bandes com mai s’havia vist.
No és que Nadal entri a l’Olimp d’aquest esport, perquè ja hi era amb tot el mèrit, sinó que amb el triomf d’ahir s’erigeix en la referència màxima, un èxit que és molt més important si es té en compte que, en aquesta apassionant carrera a tres bandes, cada victòria té el valor afegit d’estar vivint una etapa segurament irrepetible en el món del tennis. «És un dels moments més emocionants de la meva carrera», va declarar just després de l’emocionant partit, disputat, amb els dos tennistes al límit, a la pista Rod Laver. I ho és per molts motius. Perquè és el primer que aconsegueix la increïble xifra de 21 grans tornejos, perquè el rècord arriba després d’uns mesos crítics en la seva trajectòria i perquè es produeix malgrat tenir totes les estadístiques i circumstàncies en contra.
Entretots
Aquest Open d’Austràlia havia de ser recordat com el torneig en el qual Djokovic va ser expulsat del país per negar-se a respectar els criteris mèdics de l’organització, en una ostentació de prepotència del serbi, però per fi serà evocat com el de la gran victòria d’un esportista que, més enllà de les pistes, és la imatge viva del comportament cívic i un mirall per a les noves generacions. No només es tracta de guanyar, com ha demostrat amb escreix Nadal, sinó de fer-ho de tal manera que l’esport es contempli com un exemple de superació. Guanyar és important, igual que entrar en la història, però és encara més decisiu fer-ho des de la humilitat, el treball constant i les ànsies de superar les adversitats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
