Renfe marca el camí

En el document s’assenyala que en el 3,9% de les ocasions els serveis de la xarxa de Rodalies Barcelona s’han incomplert a causa de cancel·lacions o supressió. Rodalies Barcelona tenia previstos al setembre 20.682 serveis, però van fallar 807 en total, una mitjana d’un tren cada hora. Són diverses les causes que fan que un tren que ha de passar finalment no ho faci. Entre d’altres, problemes en les infraestructures, problemes del mateix tren, el vandalisme, el mal temps, els atropellaments o la falta de maquinista. En el cas dels atropellaments, per exemple, la circulació s’interromp durant molt de temps, amb la qual cosa s’acumulen els combois que no arriben a partir. El setembre passat, com es recordarà, es va tallar la línia R2 Sud durant una setmana entre les estacions de Gavà i Sitges, arran de les obres a Castelldefels.

Malgrat això, si comparem les dades de Rodalies de Barcelona amb Rodalies de Madrid, ens trobem amb enormes diferències. La xarxa madrilenya és molt més extensa que la barcelonina, un 66% més. No obstant, els serveis no realitzats són menys de la meitat que en el cas català. Així, a Madrid es van incomplir al setembre un total de 377 circulacions i a Rodalies de Barcelona van ser, com ja s’ha dit, 807.

Les cancel·lacions i suspensions afecten greument la vida quotidiana dels usuaris. Sobretot si es concentren, com així sembla, al matí –de 7.00 a 9.00 hores–, quan són moltes les persones que depenen del tren per arribar al seu lloc de treball. Aquest tipus d’incidències es concentren a més al coll d’ampolla que es produeix a les entrades a Barcelona, a causa d’unes infraestructures que no s’han posat al dia. La situació s’agreuja si la freqüència de circulació és poca, perquè no és el mateix esperar el tren següent 10 minuts que, per exemple, mitja hora. És cert que, després de llargs anys de falta d’inversió, s’estan realitzant en l’actualitat un gran nombre d’obres i millores a la xarxa ferroviària catalana. Tot i així, hi ha actuacions que poden realitzar-se per minimitzar els incompliments en el servei. Per exemple, enrobustir la protecció i vigilància de les vies i els trens per prevenir actes vandàlics. O disposar d’una guàrdia de maquinistes més gran per evitar que la falta d’un d’ells –per exemple, perquè el seu tren ha patit un retard– comporti la suspensió del servei.

Renfe dona la cara i això mereix l’aplaudiment dels usuaris. La informació és el millor antídot contra el malestar, especialment ara que s’estan realitzant moltes millores. La resta d’implicats en el funcionament del servei, hauria de fer el mateix. Adif, el gestor de la infraestructura ferroviària, hauria de donar també la cara en aquest i altres serveis com a empresa pública que és. Renfe marca el camí.