A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

En fi

La monarquia espanyola és un volcà que no deixa d’escopir lava ni de col·lapsar sobre si mateixa

2
Es llegeix en minuts
En fi

LEGAN P. MACE / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO

La monarquia espanyola és un volcà que no deixa d’escopir lava ni de col·lapsar sobre si mateixa. Escup i col·lapsa, escup i col·lapsa, escup i col·lapsa. Quan no escup, pateix moviments sísmics que produeixen esquerdes a les llars espanyoles.

–¡Ja hi tornen aquelles tremolors! –exclama la dona.

–Sí, deu ser l’Emèrit. ¿Què passa ara? –diu el marit, subjectant un gerro a punt caure.

–Que s’ha fet amic d’un venedor d’armes perseguit per Hisenda. Hi ha una ordre de recerca i captura contra ell

Notícies relacionades

El volcà calla una estona i els espanyols tornem a les nostres coses. Sembla que hi ha una part mínima de la monarquia que es manté sana i aïllada de la resta del grup familiar: Felip VI, la reina Letizia i les seves dues filles. Els polítics intenten col·locar un cordó sanitari al seu voltant per protegir del contagi aquestes quatre persones que encarnen, miraculosament, l’estabilitat del país. Tot i així, i ara com ara, aquesta monarquia jivaritzada produeix més problemes dels que soluciona. Vivim massa pendents d’ella, de les seves aventures i desaventures, dels seus urdangarins i cristines, de les seves elenes i d’aquest noi que ara no em ve, el net i el nebot, el fill de Marichalar. ¿Com era? Un moment que ho miro. Aquí ho tinc: Felipe Juan Froilán, el del tret literal i metafòric al peu

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Molta lava ardent, en fi, molt comunicat absurd sobre el cessament de la convivència, molta colada vermella lliscant en rius infinits des de les altures de la institució. Vet aquí un d’aquests volcans que es devoren a si mateixos a causa que la porqueria acumulada al cràter, al solidificar-se, i per efecte de la gravetat, cau sobre si mateixa i s’autodestrueix, mentre l’opinió pública es pregunta si la Corona hi és perquè l’ajudem o perquè ens ajudi. A veure si les bones (i cares) escoles que li estem pagant a Leonor serveixen d’alguna cosa, tant de bo que sí, perquè no es pot sobreviure durant gaire temps a aquest tsunami de notícies monàrquiques que ens sacsegen des de la nit al matí. Ho diem des de la pena, des de la llàstima, des de la solidaritat fins i tot, però també des de la més profunda de les indignacions. En fi.