El dubte horrible

–Tinc la sensació –va dir-me– que jo no soc jo mateix , sinó més aviat una falsificació de mi.

Em vaig mantenir perplex durant uns segons abans de convidar-lo a desenvolupar l’assumpte.

–Mira –va continuar–, m’he llevat amb un sentiment de benestar inhabitual. Després he anat al bany i, quan m’he vist al mirall, he tingut una mena de revelació que algú o alguna cosa, durant la nit, m’havia raptat i havia deixat entre els llençols una còpia idèntica.

–Ja –em vaig limitar a apuntalar.

–Vaig pensar que la sensació m’abandonaria a la dutxa o durant l’esmorzar, però, lluny d’això, no deixava d’accentuar-se. Afortunadament, la còpia està tan ben feta que ni la dona ni els fills ho han notat. Tampoc a la feina m’ha dit ningú res.

Li vaig exposar que, si realment fos una còpia fraudulenta d’ell, no m’ho explicaria pas.

–Cap bitllet de banc falsificat –vaig afegir– va pregonant que és fals. Al contrari, mira d’ocultar-ho.

–Aquí és on han comès la sentència –va replicar–. Soc una falsificació amb consciència de ser-ho. ¿Saps per què?

–Doncs no.

–Perquè han fet una reproducció perfecta per als altres, però no per a mi, que em conec. En general, em llevo amb una lleu neuràlgia que em passa quan em poso dret. Doncs bé, m’ha desaparegut. D’altra banda, acostumo a vestir-me sempre en el mateix ordre i l’últim que em poso, per exemple, són els mitjons. No he trencat mai aquesta rutina, mai. Avui, en canvi, és el primer que m’he posat.

Em va demanar si havia d’acudir a la policia i li vaig demanar que no fes res. Es va mantenir en silenci uns instants, com rumiant una sospita. Finalment va deixar anar a boca de canó:

Notícies relacionades

No estalviar detalls

Un lleó sense por

–¿No et deuen pas haver falsificat a tu també?

Li vaig assegurar que no, que parlava amb el meu jo autèntic, però després que ens acomiadéssim, analitzant detingudament algun dels meus actes, em va venir el dubte.