‘Party Gate’ Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Boris, la ‘Dancing Queen’
Downing Street s’ha convertit durant la pandèmia en un encreuament entre la zona d’‘afters’ de Viladecans i aquest pis de col·legues ‘fumetes’ on et dirigies sempre amb un pack de sis llaunes
A mi m’ha passat: veure’m en una festa i avorrir-me com si fos en una reunió de feina (fins i tot sospitar que, en realitat, era precisament això). Per exemple, passa sovint (no sempre) en saraus literaris, on abunda el ‘caçacanapè’ que canvia de grupet en funció del que pugui extreure per a la seva carrera. A més, i tot i que conversar amb un altre col·lega que escriu pot ser un tiberi de complicitat, al coincidir en una mateixa sala amb desenes d’escriptors t’exposes a sentir-te com deia Bukowski, per a qui parlar amb altres escriptors era «com beure una copa d’aigua dins d’una banyera».
No obstant, el que no m’ha passat mai és ser en una reunió de feina i divertir-me com en una festa (i que tot indiqués que era una festa). Ja posin croissants del Fornet o quinto, ja fos fins i tot amena.
A Boris Johnson, primer ministre del Regne Unit, sí que li ha passat un munt de vegades. Durant la pandèmia Downing Street s’ha convertit en un encreuament entre la zona d’‘afters’ de Viladecans i aquest pis de col·legues ‘fumetes’ on et dirigies sempre amb un pack de sis llaunes.
De fet, aquest Boris ha invertit el que era pràctica habitual en un altre Boris. Johnson diu que el que sembla una festa era en realitat feina. Ieltsin, en canvi, assumia que la feina podia ser una farra. El món havia de ser hospitalari amb la borratxera. Capaç d’entrar amb una balalaica en una reunió del G-8, el vam veure picar de mans amb les galtes enrogides en compromisos oficials i dormir la mona en d’altres.
Com efectivament la línia entre compromís laboral i farra boja s’ha demostrat difusa, molts no opinen com Johnson, immers en el ‘Party Gate’. L’hem vist gairebé fent el limbo amb una espasa d’Star Wars, amb l’empenta descamisada del llunyà parent begut del casament. Les va celebrar molts divendres a la seva residència (un detall molt James Bond: algunes ampolles entraven en maletins oficials). I també a la seva segona residència, saltant-se el confinament estricte amb cotxe. Fins i tot en va celebrar una (¿sonaria ‘Dancing Queen’, d’Abba?) quan la Reina estava enterrant el seu marit.
Només espero que també sonés ‘Eton Rifles’, de The Jam. El fet de saltar-se les normes per improvisar tant pícnic té a veure amb els privilegis d’aquesta elit. El 2014 es va saber que des que el també conservador Cameron havia arribat al poder, convertit en un Eduardo Manostijeras pijo en tot el social, a la Cambra dels Lords s’havien ventilat 17.000 ampolles de xampany del bo (unes cinc per parell no electe). En euros sona millor: 340.000.
Entretots
S’ha produït l’estrany cas que hi ha gent que empatitza amb ell, al veure aquestes fotos tan humanes. Però ara Johnson proposa dures mesures per picar l’ullet als seus votants més conservadors. Prohibir que barcos de l’exèrcit rescatin emigrants al Canal de la Mànega (la ressaca d’una farra pot ser la mort d’algú que no té res). Una altra és eliminar l’impost universal per a la BBC, la cadena pública. La més divertida és que promet... ¡aixecar restriccions ja! (tot i que ell ja les tenia més en el ‘cielito lindo’). I prohibir l’alcohol a Downing Street, una cosa que, vist com de gàngsters són molts poderosos, podria portar a un temps de llei seca terrorífic.
Potser a Boris li agrada Nietzsche, no pel que pensen, sinó perquè deia que volia filòsofs que sabessin ballar. Crec que a ell no el va veure ballar. L’operació de neteja d’imatge s’ha batejat Operació Salvar el Gos Gran. De moment, ha fet molt ‘perreo’. Esperem que els seus votants no piquin de mans al ritme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
