Álvarez de Toledo, la paracaigudista repudiada

De vegades, especialment en els comicis municipals, és el disciplinat militant qui fa un favor al partit prestant el seu nom per a l’estratègia. Pot ben ser, per tant, que algú que viu a Almendralejo aparegui entre els candidats a les eleccions a Maçanet de la Selva, posem per cas. 

Altres vegades passa al revés. És el partit qui, volent compensar o reconèixer un dels seus membres, li procura un lloc perquè es converteixi en regidor o diputat. Ser candidat és llavors un premi. Una manera de pagar favors o d’aixecar algú en la seva escalada cap a cotes polítiques més elevades.

Que el ‘cunero’ no tingui ni idea de les aspiracions, els problemes i les necessitats dels ciutadans que haurà de representar i que ni tan sols estigui familiaritzat amb el territori on demana el vot és, precisament, com dèiem, el que caracteritza el ‘cunero’ i el distingeix de la resta dels candidats. Perquè la trampa legal es pugui executar, la decisió sobre qui apareix i en quin ordre en la llista electoral ha d’estar en mans de la cúpula del partit. Sol ser així per a la immensa majoria de candidatures, a despit de la progressiva però temorosa implantació entre els partits d’eleccions primàries. L’arquitectura dels sistemes electorals en l’Estat espanyol, de disseny vertical i amb el poder concentrat en la cúpula, facilita que la figura del ‘cunero’, del ‘paracaigudista electoral’, pervisqui. Per descomptat, als càrrecs i militants del lloc els assenta molt malament que des de Madrid o Barcelona se’ls col·loquin candidats per decret.

Un exemple clamorós de ‘cunero’, en aquest cas ‘cunera’, és el de Cayetana Álvarez de Toledo i Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte, qui va ocupar el número u per Barcelona en les dues eleccions al Congrés de 2019. Ja havia sigut diputada, però fins aleshores mai per Barcelona. En vista dels resultats, el favor el va fer més el PP a ella que ella al PP. En les eleccions de maig de 2019, el PP català va aconseguir els seus pitjors resultats en una convocatòria com aquesta amb un sol diputat, mentre que al novembre en va aconseguir dos.

La setmana passada, Santi Rodríguez, secretari general del PP de Catalunya, va convidar Álvarez de Toledo a abandonar el seu escó i va lamentar que no hagués «exercit més» de diputada del PP per Barcelona. Per Rodríguez, Álvarez de Toledo hauria de pensar en aquells que la van votar. Segons ha transcendit, l’històric dirigent del PP català Manuel Milián Mestre ha criticat per carta a Pablo Casado l’«error» d’haver-la col·locat.

La marquesa de Casa Fuerte se situa ideològicament a l’ala més cegament espanyolista del PP, cosa que provoca que en moltes ocasions coincideixi amb les posicions de Vox i que el seu discurs resulti extravagant per a força votants catalans del PP.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Que Santi Rodríguez es queixi ara d’ella té molt a veure, no se’ns ha d’escaparho hem d’oblidar, amb l’obert enfrontament que sosté Álvarez de Toledo amb la cúpula del PP a Madrid. Tant és així que el PP ha imposat a la seva exportaveu en el Congrés (Casado la va destituir l’estiu de 2020) una multa de 500 euros per votar en blanc sobre la renovació del Tribunal Constitucional.

Si no fos perquè l’estrella ascendent d’abans ha caigut en desgràcia, al PP català ningú hauria dit ni mu. El PP funciona internament com la seva direcció volgués que funcionés Espanya, centralitzadament i sense dret a rèplica. Això explica en part la inestable i irregular trajectòria dels populars a Catalunya.