El transport en vista de la covid

Fa uns dies vaig veure a televisió una campanya del Ministeri de Transports i Mobilitat per afavorir el transport públic. La demanda segueix un 40% per sota dels nivells previs a la pandèmia, segons les dades de les concessions. Si esperàvem que les administracions augmentarien bastant més les freqüències per evitar aglomeracions, estàvem equivocats.

Hi va haver els qui van optar pel seu vehicle privat, més despesa i contaminació. Especialistes en la matèria han repetit per activa i passiva que el bus o el metro són transports segurs. Però continua inquietant això de mantenir la distància als ascensors o a l’andana, però que dins del vagó la norma desaparegui. Tret que l’òmicron ‘sàpiga’ quan va amb metro o en rodaliesperquè no et contagiï qui portes darrere tossint-te a sobre.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però encara em queden dubtes per resoldre en aquesta matèria, i és el tema de l’AVE o de l’avió, malgrat els filtres que promocionen i del fet que sobre els aerosols es parla poc. ¿Per què es demana el passaport covid en un restaurant però no es demana en un avió o a l’accés al tren, com passa a França o Itàlia? ¿Algú m’explica per què s’ha demanat a l’hostaleria unes mesures que l’AVE o l’avió no compleixen servint menús en un espai tancat durant hores i on una persona pot menjar al teu costat sense problema? 

Potser abans de fer campanyes, els seus responsables han de trepitjar diàriament el transport públic. Per donar respostes i mesures assenyades en tots els casos i no contradiccions, que estem esgotats.