Trump, ¿el nou Déu?

Recordin aquella foto de pastors evangèlics envoltant el president al Despatx Oval de la Casa Blanca. Estenent les mans sobre ell com si fos una figura sagrada per pregar per la nació i pel lideratge de Trump. Però no tot és això. La Setmana Santa passada, aprofitant el significat d’aquesta data, la imatge del Trump diví va anar en augment.

La seva assessora espiritual va assegurar que Jesús i Trump van ser "traïts i acusats falsament".

"Senyor, gràcies a la seva resurrecció, vostè va ressuscitar", va afirmar. Un pastor cristià en plena Pasqua a la Casa Blanca va assenyalar que Déu va crear Trump per fer caure els iranians musulmans "pel bé del poble d’Israel". Un comandant militar va expressar a un grup de subordinats que el president va ser "ungit per Jesús per encendre el senyal de foc a l’Iran per causar l’Harmagedon i marcar el retorn de Jesús a la Terra", segons va denunciar un dels suboficials. Els va instar a dir "que tot és part del pla diví de Déu".

S’hi afegeix el secretari de Defensa, Pete Hegseth. Va resar per les tropes i va arribar a demanar violència "contra els que no mereixen misericòrdia". Va parlar d’una "força aclaparadora" i de la capacitat inigualable de l’Exèrcit nord-americà per fer ploure "mort i destrucció del cel estant" sobre els seus enemics iranians "apocalíptics". I per contrarestar les crítiques pels soldats morts, va afirmar: "La providència del nostre Déu totpoderós és allà protegint aquests soldats". El secretari de Defensa també va fer aquests dies el seu primer servei mensual de culte cristià al Pentàgon des del començament de la guerra amb l’Iran.

Notícies relacionades

Lleó XIV, cavall de Troia per a Trump

Aranzels, primer cop parat

¿Per què recorren a això? Pretenen que la religió desactivi el debat. Si una decisió es presenta com a voluntat divina, deixa de ser discutible. És convertir una guerra política en una guerra santa, en una missió sagrada. I, de passada, creuen els dits per si amb aquest plantejament sorgeix el miracle de mobilitzar emocionalment una base de votants MAGA que ja comença a trontollar i a dubtar del president de manera oberta. També és l’intent de construir un relat que legitimi decisions controvertides. Més encara, després de la negativa de més de trenta generals a acatar ordres d’invasió per terra, amb posteriors destitucions posteriors. Això sí, per mirar de vendre Trump com si fos Jesús, poc té de valors com la caritat, la protecció dels vulnerables, la compassió o la justícia. La seva realitat és tot el contrari: aplica polítiques repressives contra la immigració, diu que no pot pagar guarderies, retalla 73.000 milions en habitatge, educació o lluita contra el canvi climàtic, però incrementa el pressupost militar fins a xifres històriques, amb 1,5 bilions de dòlars per al 2027. És qüestió de les seves prioritats.

Per sort, el papa Lleó XIV no s’ha callat. Respon als EUA que el seu ideari messiànic no té res a veure amb Jesucrist. Això demostra que, igual que els islamistes fonamentalistes no representen l’islam, els nacionalistes cristians només instrumentalitzen la religió per als beneficis personals. Un detall: sorprèn el silenci selectiu. A Espanya, alguns partits van defensar fer caure un règim com l’iranià pel seu caràcter religiós. Però ara, quan els EUA fan de la política una qüestió de fe, no se sent la mateixa contundència. Si Jesucrist aixequés el cap, potser no expulsaria els mercaders del temple, sinó els que han convertit la política en un púlpit per justificar guerres injustificables.