Justícia i prejudicis

El Ministeri d’Igualtat ha demanat al Consell General del Poder Judicial que ho investigui. Hi ha qui sosté que el Govern no pot opinar sobre els jutges, però la Constitució no imposa cap silenci institucional. Els jutges, en canvi, sí que estan subjectes a la imparcialitat i prudència en les seves manifestacions públiques, segons la Llei Orgànica del Poder Judicial. Per cert, tret d’un comunicat de Dones Jutges parlant de biaix i prejudicis, sorprèn el silenci d’altres associacions judicials. Podrien haver emès un comunicat per crear en les víctimes una xarxa de confiança... però no.

Aquestes declaracions han generat en l’opinió pública un debat sobre la confiança en la justícia. També han tingut molta repercussió. Ara bé, convé no perdre de vista altres notícies que han passat més desapercebudes i que ajuden a entendre millor el conjunt. Per exemple, el Defensor del Poble va alertar que el 60% dels jutges de Violència contra la Dona, el 50% penal, i el 85% dels destinats als jutjats amb competències compartides, no havien rebut en els últims cinc anys formació contínua en perspectiva de gènere. De 5.416 jutges en actiu només 213 han fet els cursos en línia. És a dir, al voltant d’un 4%.

Així, no estranya que el Consell d’Europa i les Nacions Unides adverteixen Espanya de deficiències en la protecció de dones i menors en el sistema judicial. Recordin Ángela González Carreño o Itziar Prats, amb les seves filles assassinades pel seu pare després de demanar ajuda a la justícia. Tampoc estranya que la fiscal de Sala de Violència contra la Dona, María Eugenia Prendes, digués que el "100% de les víctimes de violència de gènere no tornarien a denunciar", per viure un "calvari processal".

I, al marge del jutge, només penso en les conseqüències. Si jo fos víctima i sentís que hi ha dones que van "a la caça de l’ordre", em pensaria denunciar tement no tenir garanties. Si jo fos víctima i sentís "se’ls donen tants avantatges per denunciar", em qüestionaria acudir a la justícia per si em consideren oportunista.

Notícies relacionades

Un país a les fosques i sense respostes

Els joves i l’habitatge

Si jo fos víctima i sentís que li rento "el cap al nen", temeria que la meva preocupació per la seguretat dels meus fills la considerin manipulació. Si sentís que "la dona és una enemiga acèrrima de la custòdia compartida", em preguntaria si la meva negativa seria entesa o directament posada en dubte.

Perquè la violència de gènere canvia tot el context. I quan la justícia no entén aquesta diferència, deixa de ser justícia per convertir-se en risc. Tant, que algunes ja no poden ni explicar-ho.