Nova polèmica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Un dels dos Garzón no vol menjar carn

Ja que qui va parlar va ser el ciutadà, caldria preguntar al ministre què opina ell de la carn, això sí, caldria preguntar-l’hi després de preguntar-li si qui és allà és el ministre o l’altre

3
Es llegeix en minuts
Un dels dos Garzón no vol menjar carn

Hem de ser comprensius amb el ministre Garzón, que quan assegura a la premsa britànica que Espanya exporta carn de mala qualitat, no ho fa com a ministre, sinó a títol personal. És a dir –ja he començat malament– amb qui cal ser comprensiu és amb el ciutadà Garzón, que el ministre no en té cap culpa, el pobre. Això és almenys el que diu el Govern, que ha remarcat la diferència entre quan Alberto Garzón parla com a ministre i quan parla com un senyor que passava per allà. El més segur és que el ministre Garzón no comparteixi en absolut les opinions del ciutadà Garzón, de fet, hi ha qui diu que no se suporten, que de vegades fins i tot es peguen. Ja que qui va parlar va ser el Garzón veí del quart, caldria preguntar al Garzón ministre en la pròxima roda de premsa què opina ell de la carn, això sí, caldria preguntar-l’hi després de preguntar-li si qui és allà és el ministre o l’altre.

–Doncs com a ministre opino que la carn espanyola és molt bona, miri per on. Avui mateix endraparé una mitjana, i que es foti l’altre Garzón, que segur que és vegetarià.

Abans als bipolars se’ls tractava, a alguns fins i tot se’ls tancava, ara poden arribar a ministre, la qual cosa no sé si parla molt bé de la sanitat o molt malament de la nostra classe política. El que és segur és que la resta de membres del Govern coneixen la patologia que afecta el ministre, per això s’han afanyat a sortir a defensar-lo. I no només saben quin mal pateix, sinó que –gràcies a tants consells de ministres compartits– són capaços de distingir quin dels Garzón està parlant.

No parlava com a ministre sinó com a particular –han dit, sabedors del difícil que és per als qui no coneixem Garzón (tot i que potser hauria de dir per als qui no coneixem els Garzón), discernir si estem davant el ministre o davant el ciutadà corrent–. O davant qualsevol altre, a saber si hi ha mitja dotzena de Garzón convivint sota la mateixa aparença de xaval amb barba. Allò d’agafar un nen i enganxar-li una barba perquè així sembli adult sol donar resultats penosos, a Catalunya també en tenim un, en aquest cas fent de president, i no guanyem per a disgustos. Que bé que estarien a l’escola. Els nens són molt tossuts, si no volen menjar carn no la menjaran per més que insistim, i a sobre van pregonant que és dolenta.

-Vull pizza per sopar. Si em poses carn diré que és dolenta, ea, ea i ea –diu Albertito creuant-se de braços–.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Un ministre ha de jurar que la carn del seu país és de primera qualitat, encara que en surtin cucs gruixuts com maromes, i si és necessari –bé es va banyar Fraga a Palomares– demostrar-ho menjant-se un bistec davant la premsa, que per a això és ministre. No és el cas de Garzón, a qui la pregunta el va agafar exercint de ningú. Tot i que cobrant com a ministre, això sí.

Notícies relacionades

Gràcies a Garzón, un és més benèvol amb els polítics acusats de cometre delictes, ja que segurament ho fan a títol personal. Jordi Pujol o Joan Carles, sense anar més lluny, ocultaven diners a l’estranger, no com a president o com a rei, sinó com particulars. Ja és hora de tornar-los l’honor perdut.

Almenys ara podem afirmar sense temor d’equivocar-nos que hi ha un Alberto Garzón tonto. Tot i que no sapiguem quin dels dos és.