TikTok, escurabutxaques d’entreteniment

A tots aquells que estem diverses generacions per darrere de la generació TikTok ens resulta difícil entendre com un entreteniment tan breu i efímer pot ser tan atractiu. La realitat és que part del seu èxit té poc a veure amb la voluntat de l’usuari. TikTok funciona perquè és deliberadament addictiva gràcies a l’acció combinada d’algoritmes específicament dissenyats perquè l’usuari no vulgui marxar i sempre torni per més contingut. Així es desprèn d’una investigació publicada recentment per ‘The Wall Street Journal que detalla com l’aplicació analitza minuciosament els vídeos que reprodueix cada usuari i les condicions d’aquesta reproducció amb un objectiu clar: crear un cau del qual és impossible sortir. TikTok vol allargar al màxim el temps d’ús, un mecanisme bàsic dels ecosistemes digitals basats en la publicitat. Com més estona s’hi passa, més sap la xarxa sobre els usuaris i, per per tant, els podrà exposar a missatges publicitaris més alineats amb les seves preferències. Aquesta és la qüestió de fons: a TikTok els usuaris estan a mercè d’un monitoratge del qual no sempre són conscients i la seva percepció de la realitat està molt condicionada per la selecció de continguts que fa la plataforma. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Segons la informació publicada pel ‘Journal’, en poques hores l’algoritme de TikTok és capaç de detectar les preferències musicals de l’usuari, el que l’atrau físicament, si està deprimit o si podria estar consumint drogues, entre altres coses. Tota aquesta informació es fa servir per generar un circuit tancat molt efectiu, ja que augmenta el temps de connexió i aconsegueix que sempre es vulgui tornar per més contingut. Això és, en gran mesura, mèrit del sistema de recomanació dissenyat per destacar els vídeos que puntuen molt bé en tres àmbits: ‘m’agrada’, comentaris i temps de reproducció. TikTok «cuina» fenòmens virals coordinant respostes massives dels usuaris, una cosa que aconsegueix exposant determinats vídeos a moltes persones alhora. A més, aposta per la varietat perquè sap que aquest és el principal antídot contra l’avorriment. Quan ofereix vídeos molt diversos, la xarxa aconsegueix activar petites descàrregues d’aquest potent neurotransmissor que és la dopamina, la resposta natural del nostre organisme cada vegada que descobreix una cosa nova i inesperada i que genera una sensació molt agradable. El problema és que la dopamina mai està satisfeta: sempre en vol més. 

Moltes veus alerten sobre els riscos de l’exposició constant de dopamina en adolescents, ja que els seus lòbuls frontals, la part del cervell responsable del sentit de la realitat, no estan del tot desenvolupats i això els fa més sensibles a aquests mecanismes. Cada minut que passen tancats en aquest pou de ‘scroll’ infinit fan un volt més a aquesta presó de vidre que l’algoritme construeix al seu entorn. Els joves són la baula més feble d’una nova economia de l’entreteniment que no adverteix dels riscos que la constant gratificació instantània poden tenir en l’edat adulta. Lluitar contra aquest enemic silenciós requereix, sobretot, educar per comprendre que a Internet si és gratuït no n’ets el client: n’ets el producte.