Aplicació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

TikTok, escurabutxaques d’entreteniment

És deliberadament addictiva gràcies a l’acció combinada d’algoritmes específicament dissenyats perquè l’usuari no vulgui marxar i sempre torni per més contingut

3
Es llegeix en minuts
13/11/2019 Aplicación de telefonía móvil ’Tik Tok’

13/11/2019 Aplicación de telefonía móvil ’Tik Tok’ / Jens Kalaene/dpa-Zentralbild/dpa (Europa Press)

TikTok ha sortit particularment enfortida de la pandèmia. Aquesta xarxa social xinesa, fundada per la companyia ByteDance el 2016, té actualment més de 1000 milions d’usuaris únics actius i unes estadístiques de consum sorprenents. Petits curts en clau de comèdia, tutorials, preguntes i respostes, balls, reptes, denúncies, videoblogs... La pedra angular de TikTok és el vídeo curt, entorn del qual s’ha creat una curiosa amalgama entre usuaris amb participació activa (els creadors de contingut) i els que prefereixen el consum passiu (usuaris que veuen i interactuen amb els vídeos d’altres). Tothom que convisqui amb adolescents es deu haver adonat del temps que li dediquen. L’acte de fer lliscar el polze a la pantalla, tan integrat en els usuaris de mòbils, a TikTok es converteix en una màquina escurabutxaques d’entreteniment. Cada vídeo activa el mecanisme de recompensa al cervell, petites descàrregues de dopamina que transmeten un missatge inequívoc a l’usuari: «¡Com mola això! ¡Continua fent-ho!». 

A tots aquells que estem diverses generacions per darrere de la generació TikTok ens resulta difícil entendre com un entreteniment tan breu i efímer pot ser tan atractiu. La realitat és que part del seu èxit té poc a veure amb la voluntat de l’usuari. TikTok funciona perquè és deliberadament addictiva gràcies a l’acció combinada d’algoritmes específicament dissenyats perquè l’usuari no vulgui marxar i sempre torni per més contingut. Així es desprèn d’una investigació publicada recentment per ‘The Wall Street Journal que detalla com l’aplicació analitza minuciosament els vídeos que reprodueix cada usuari i les condicions d’aquesta reproducció amb un objectiu clar: crear un cau del qual és impossible sortir. TikTok vol allargar al màxim el temps d’ús, un mecanisme bàsic dels ecosistemes digitals basats en la publicitat. Com més estona s’hi passa, més sap la xarxa sobre els usuaris i, per per tant, els podrà exposar a missatges publicitaris més alineats amb les seves preferències. Aquesta és la qüestió de fons: a TikTok els usuaris estan a mercè d’un monitoratge del qual no sempre són conscients i la seva percepció de la realitat està molt condicionada per la selecció de continguts que fa la plataforma. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Segons la informació publicada pel ‘Journal’, en poques hores l’algoritme de TikTok és capaç de detectar les preferències musicals de l’usuari, el que l’atrau físicament, si està deprimit o si podria estar consumint drogues, entre altres coses. Tota aquesta informació es fa servir per generar un circuit tancat molt efectiu, ja que augmenta el temps de connexió i aconsegueix que sempre es vulgui tornar per més contingut. Això és, en gran mesura, mèrit del sistema de recomanació dissenyat per destacar els vídeos que puntuen molt bé en tres àmbits: ‘m’agrada’, comentaris i temps de reproducció. TikTok «cuina» fenòmens virals coordinant respostes massives dels usuaris, una cosa que aconsegueix exposant determinats vídeos a moltes persones alhora. A més, aposta per la varietat perquè sap que aquest és el principal antídot contra l’avorriment. Quan ofereix vídeos molt diversos, la xarxa aconsegueix activar petites descàrregues d’aquest potent neurotransmissor que és la dopamina, la resposta natural del nostre organisme cada vegada que descobreix una cosa nova i inesperada i que genera una sensació molt agradable. El problema és que la dopamina mai està satisfeta: sempre en vol més

Moltes veus alerten sobre els riscos de l’exposició constant de dopamina en adolescents, ja que els seus lòbuls frontals, la part del cervell responsable del sentit de la realitat, no estan del tot desenvolupats i això els fa més sensibles a aquests mecanismes. Cada minut que passen tancats en aquest pou de ‘scroll’ infinit fan un volt més a aquesta presó de vidre que l’algoritme construeix al seu entorn. Els joves són la baula més feble d’una nova economia de l’entreteniment que no adverteix dels riscos que la constant gratificació instantània poden tenir en l’edat adulta. Lluitar contra aquest enemic silenciós requereix, sobretot, educar per comprendre que a Internet si és gratuït no n’ets el client: n’ets el producte