Audiovisual
Finals a mida
Estem en les albors d’una nova era i la IA ofereix un univers de possibilitats. Entre aquestes, reescriure desenllaços insatisfactoris
¿La revelació de la identitat de l’assassí de Laura Palmer a Twin Peaks no et va semblar convincent? ¿Et vas sentir estafat al descobrir quin era el misteri que envoltava els supervivents del vol 815 d’Oceanic a Lost? ¿Vas jurar en arameu al descobrir el destí de Jon Snow a Joc de trons? El final d’una sèrie no és una qüestió menor. És la cirereta amb què culmina una relació que el creador ha establert amb l’audiència . L’espectador ha après a estimar i a odiar els personatges, i aquesta inversió emocional necessita el seu clímax per girar full. Per això els finals insatisfactoris generen reaccions viscerals i profundes. Però ¿i si un pogués crear un final a mida? La intel·ligència artificial (IA) ha convertit el que semblava un somni en realitat.
Les noves tecnologies estan transformant la relació entre els fans i les sèries. En l’època de la televisió analògica la insatisfacció primer es remugava a casa i després amb el cercle pròxim. Internet i les xarxes van permetre globalitzar aquest sentir. Els comentaris online es van convertir en una eina de pressió poderosa que els estudis observaven per comprendre les emocions de la seva audiència. Això sí: el soroll digital no podia canviar el destí que el creador havia traçat per als personatges. Les coses estan canviant. Estem en les albors d’una nova era de l’audiovisual i la IA ofereix un univers de possibilitats. Entre elles, reescriure aquells finals de sèrie insatisfactoris. Això és el que ha passat amb l’última temporada d’El juego del calamar, l’exitosa sèrie de Netflix convertida en fenomen global després de la seva estrena el 2020. El final no va aconseguir satisfer les elevades expectatives que la seva audiència hi tenia posades. Res que no hagi passat abans. El que passa és que, en aquesta ocasió, alguns usuaris han aparcat les lamentacions i han passat a l’acció, utilitzant eines d’IA per desenvolupar els seus propis finals alternatius i construir escenaris que no apareixen en la sèrie original. Molts dels impulsors són slop artists, terme despectiu que al·ludeix a qui produeix imatges i vídeos ràpidament i en grans quantitats amb l’objectiu que es tornin virals. Aquest tipus de creadors no mostren cura per la qualitat, la coherència o l’estètica, fan servir prompts automàtics, sense edició ni refinament i publiquen resultats crus.
La tecnologia que ha fet possible aquests finals alternatius és Veo 3, el model de generació de vídeo de Google. Narrativament hi ha de tot. Finals més esperançadors que l’oficial, interpretacions fosques i recargolades, versions metafísiques i autorals... tots ells corrent com la pólvora a TikTok, Instagram i YouTube, on ràpidament es viralitzen.
Sembla que, amb els ajustos precisos i altes dosis de paciència, qualsevol pot generar una versió alineada amb les seves opinions sobre el que el desenllaç hauria de ser. Moltes d’aquestes creacions són pèssimes i d’altres són impressionants. En qualsevol cas, s’està generant un debat interessant. El potencial creatiu i democratitzador de la IA està fora de dubte. Però tenint en compte que aquestes obres derivades s’estan realitzant sobre materials protegits per drets d’autor, plantegen qüestions ètiques sobre el respecte al treball original.
També hi ha una altra ramificació relacionada amb la nostra maduresa com a espectadors. Els girs inesperats són la base d’una bona ficció. Són presents per crear expectativa. Quan els personatges s’allunyen del que creiem que faran partint del que en sabem l’interès per la sèrie augmenta. Sense aquestes sorpreses no es mantindria viu el desig per saber què passarà a continuació. Tota aquesta arquitectura col·lideix amb un entorn que reforça la personalització alineada amb les preferències declarades amb cada like o follow. Una complaença que està tornant molts usuaris al·lèrgics cap a allò que no els agrada, malgrat que en aquesta experiència negativa hi hagi l’oportunitat d’explorar noves possibilitats.
Al buscar finals que sempre ens satisfacin, estem renunciant a una part fonamental del que significa ser espectador: acceptar l’inesperat, confrontar l’incòmode i deixar-nos portar per la visió d’algú més. La IA ens dona el poder de tancar qualsevol història al nostre gust, però al fer-ho ¿no perdem la màgia de deixar-nos sorprendre.
