La revolució adolescent

Notícies relacionades

Veneçuela es mou

Les islandeses que ho van parar tot

Es pot titular Mad Marx, però ni les mentideres xarxes socials s’atrevirien a carregar un passat comunista als revolucionaris adolescents. L’apel·latiu GenZ emfatitza la component genètica, la rebel·lió contra la llar paterna on estan confinats a perpetuïtat. L’última esperança dels fons voltor consisteix que l’agitació no sigui importada del Tercer Món al Primer, perquè, a diferència dels revolucionistes dels anys setanta, no es tracta aquí d’europeus en top less aprenent a tocar el kalàixnikov a les platges del Iemen.

Per si serveix d’indicatiu del coeficient de transmissió revolucionària, la majoria de detinguts en les manifestacions propalestines a Espanya eren menors d’edat. No sorprèn tant l’aixecament de carrer com la contumàcia de les generacions superiors, despreocupades de rebre els seus menors amb un dantesc "abandoneu tota esperança els que aquí entreu". El pronunciament més corrupte d’Ábalos correspon a la seva esplendor ministerial, quan va poder deixar anar sense mascareta que "l’habitatge és un dret, però també un bé de mercat". Jesucrist era generació Z quan va carregar contra els mercaders. Els caps d’Estat sacsejats també han respost coralment, entonant el patètic "us he escoltat". No es pot esperar una solució procedent dels adults, més val vigilar de reüll l’amenaçadora generació Alfa, composta pels joves de menys de 15 anys condemnats a les restes de la GenZ.