Els números en pandèmia

Una nit de Cap d’Any per comptar

Perduts en els galimaties de quarantenes i tocs de queda, oblidem les raons últimes que hi ha darrere de les mesures i ens escarrassem a eludir-ne els objectius, ofuscats en l’encaix de la nostra vida d’abans en la forma de l’ara.

2
Es llegeix en minuts
Una nit de Cap d’Any per comptar

Fins que va arribar la covid, la quarantena evocava epidèmies medievals o de països exòtics, febres altíssimes i foscor, altres mons lluny de la nostra vida quotidiana o que havien entrat al nostre per un viatge desafortunat a un país tropical. Vam heretar la idea vaga que cobria 40 dies, després vam saber que això era en el seu origen, el temps de confinament davant la pesta negra europea, i després va quedar el termini d’aïllament preventiu a una nebulosa de temps, tan elàstica com l’ensopiment que li entra a l’afectat, malalt o no. 

Amb el coronavirus totes les xifres ballen en aquesta nebulosa i no només per les dècimes (també números) de febrícula. Tenim quarantenes per a contactes estrets i per a positius, també per a positius vacunats, i l’aïllament es compta amb una altra vara de mesurar segons la urgència del moment.

Els números lligats als tests d’antigen donen certeses: són cinc minuts de rellotge els que esperen les solucions químiques que busquen el virus en el cotó amarat al nostre organisme. Però la quarantena torna a fer un gir a les manetes del rellotge: avui és de set dies on abans n’eren 10, i els assessors sanitaris no saben aclarir l’evidència científica d’aquests canvis de semblar més enllà de les raons econòmiques.

També canvien les hores de la programació de teatres, de concerts, de sopars: el toc de queda que tanca la nit a Catalunya a la una de la matinada ens ha portat els horaris d’Europa del sud, una altra latitud amb els seus respectius graus i que va a dormir més d’hora. 

La nit de Cap d’Any més llarga

Així arribem a la nit de Cap d’Any potser més llarga, si empalmem el vespreig que recuperen bars i restaurants al límit en això de buscar solucions imaginatives per esquivar els perjudicis que els causa el toc de queda nocturn: a les 19.30 s’organitzen molts sopars per garantir el temps necessari per preparar els plats més elaborats sense perdre un minut de festa abans de les campanades, que donaran només una hora de marge abans de tancar-nos amb pany i clau.

Notícies relacionades

Abans encara, podrem celebrar el final d’any amb el fus horari dels antípodes, a les 12 del migdia del 31, com si fóssim a Nova Zelanda aquest primer any sense Keri Hulme, la mítica novel·lista que va posar el país del núvol blanc al mapa literari amb permís de Katherine Mansfield. Apartada de la fama i molt gelosa de la seva intimitat, allò de la distància social ja anava amb ella i amb el seu àlter ego a la seva única i emblemàtica novel·la, El mar alrededor. Kerrewin, la protagonista, viu a l’arrencar la història en un estat de pràctic confinament i de rebuig del contacte físic, de la proximitat dels altres. I ho fa per un motiu.

Perduts al laberint de les restriccions, oblidem les raons últimes que hi ha darrere de les mesures i, ofuscats en l’encaix de la nostra vida d’abans en la forma de l’ara, n’eludim els objectius. Però la idea marc és aconseguir que el rellotge continuï marcant les hores de la nostra vida en comunitat. Ara toca pausa. I el 2022, potser tot anirà millor.