A Rizzo li han fet un bombo

No hi ha dia que tregui el cap a aquest aparador d’egos o als titulars d’algunes publicacions d’internet que no em vingui a la ment el comentari que corre vertiginós per tot l’autocine. A Rizzo li han fet un bombo. Quan al final de la pel·lícula es revela a l’espectador que els temors de Rizzo eren infundats, el rumor ja s’ha estès per tot Rydell, inclosos comentaris maldients de la resta d’estudiants i la pallissa puritana de tot l’institut. Veritat o no, la pobra Rizzo ja està assenyalada i el rumor converteix el personatge de Stockard Channing en «aquell tipus de noia». 

Per fortuna per al periodisme, els diaris han abandonat el matusser costum de publicar innocentades el 28 de desembre. Allò era redundant, ja que diverses vegades a l’any no és extraordinari ficar la pota amb alguna informació: una notícia mal contrastada, una font poc assabentada o d’escassa solvència, la pressa del redactor incaut per allò tan injuriat que la realitat no t’espatlli un bon titular. Un periodista té una mala tarda com la té un metge o un advocat en el torn de conclusions d’un judici. A més, si en alguna cosa creuen encara els lectors és en els diaris de tota la vida. Dit això, creguin-me que no hi ha maldat en l’error. Les xarxes socials no han fet més que empoderar la premsa tradicional, que entremescla les seves notícies en el ‘timeline’ amb les mentides d’internautes ociosos, de la mateixa manera que antany es mentia al bar, malgrat que el diari era a sobre de la barra i la notícia falsa era fàcilment contrastable amb només obrir el diari.

A Twitter, que com a qualsevol abocador –aquest, de notícies– també es troben de vegades objectes de valor (els mitjans tradicionals), l’han pres aquests dies amb Nacho Duato per unes desafortunades manifestacions que, ningú sap com ni per què, han tornat al candeler malgrat que el coreògraf les va pronunciar l’abril del 2019. Duato va deixar anar una ximpleria monumental: «El polític de dretes és més culte perquè gairebé tots venen de famílies bé». Encara veurem Arias Navarro convertit en ‘trending topic’ amb allò d’«espanyols, Franco ha mort» perquè aquell dia alguns no van veure la primera cadena. 

La mateixa setmana de l’anacronisme de Nacho Duato, el compte de l’Ajuntament de Barcelona rememorava ‘l’afusellament’ de l’expresident de la Generalitat Francesc Macià, a qui el ‘community mànager’ municipal va confondre amb Lluís Companys. Al pobre Macià se’l va carregar una apendicitis i no les bales. Al subconscient també li fan un bombo de tant en tant.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Tampoc es va salvar de la teranyina social el gran Antonio Resines. Ingressat en cures intensives a causa de la covid, a algú li va donar per difondre que ja tenia les tres dosis de la vacuna –cosa que augmentava el caràcter sensacional de la notícia– i diversos diaris seriosos van picar sense contrastar-lo. Una mala tarda a la redacció, imagino que redreçada per un redactor en cap en estat d’ebullició.

Si alguna cosa hem après d’aquesta pandèmia és que després de la covid i les seves conseqüències sanitàries i econòmiques, li segueix en perillositat la informació falsa o a deshora. Aquest article no és més que un infructuós al·legat en favor de la informació de qualitat, que només trobaran en els mitjans tradicionals. Per cert, Stockard Channing, l’actriu que donava vida a Rizzo a ‘Grease’, es va arribar a casar quatre vegades. El que són les coses, mai va tenir fills.