Occident condemna els afganesos a la fam

Occident deu als afganesos recolzament per superar els efectes del coronavirus i de la terrible sequera, que ja havia deixat en situació d’inseguretat alimentària més de la meitat de població, uns 22 milions de persones, abans que se n’anessin les tropes estrangeres. «Els nivells de patiment i necessitat són impactants», va declarar Martin Griffiths, responsable de l’ONU per a esforços humanitaris d’emergència. 

El que hauria de fer Occident és evitar que l’Afganistan es converteixi en un estat fallit, que generi més violència i la fugida de milions de persones desesperades. És urgent posar fi al cicle de misèria i vessament de sang que va començar fa més de quatre dècades amb la invasió soviètica i el recolzament dels EUA a la insurgència mujahidí, cap espiritual i polític dels talibans. 

És hora de reconstruir. Aïllar i sancionar el Govern talibà només portarà més destrucció. Si Occident és sincer en la seva preocupació per l’escolarització de les nenes afganeses, el futur de la dona i l’estabilització del país, no té cap altre camí que ajudar els afganesos i promoure que també ho facin les agències de l’ONU, el Banc Asiàtic de Desenvolupament, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. 

Un pas en la bona direcció és la resolució aprovada el 22 de desembre pel Consell de Seguretat de l’ONU, per facilitar ajuda humanitària a l’Afganistan durant un any. El text també permet als qui hagin abandonat el país enviar diners a les seves famílies, però no altera les sancions imposades a les entitats relacionades amb els talibans.

L’economia afganesa està a punt del col·lapse, igual que la sanitat i l’educació. La fugida de milers de funcionaris i de les persones més qualificades del Govern anterior ha deixat l’administració de l’estat en mans de combatents sense experiència, molts d’ells sense estudis ni preparació per tirar endavant un país tenallat per la covid, la fam i la ignorància. L’interès dels EUA i els seus aliats es va centrar en la seguretat, com a prova que més de dos terços de l’ajuda que els donants proporcionaven al Govern es destinava a defensa i seguretat. Així, el 2019 els programes educatius van rebre un total de 312 milions de dòlars –uns 20 dòlars per cadascun dels 15 milions d’afganesos d’entre 5 i 19 anys–, una quantitat ridícula comparada amb el milió de dòlars anuals que costava al Pentàgon cada soldat nord-americà durant el seu servei al país asiàtic.

La dependència de l’ajuda exterior, fomentada pels EUA durant les dues dècades d’invasió i ocupació, ha deixat l’Afganistan enfonsat i sense ressorts per tirar endavant. Els civils s’allunyen de l’horror de la guerra i els bombardejos per patir el setge de la fam.

L’Afganistan té una de les taxes de mortalitat infantil i materna més altes del món, però la situació ha empitjorat considerablement en els últims mesos. Al setembre van tancar les portes una quarta part dels 37 hospitals del país. Els que funcionen no tenen equipament bàsic ni medicines. No hi ha electricitat, ni oxigen, ni mascaretes, ni sabó, ni tan sols aigua neta, i així que cauen les primeres neus del cru hivern alguns hospitals han demanat a les famílies que busquin llenya per escalfar les habitacions. «La gent està més preocupada per la fam que per la covid», afirma Mary-Ellen McGroarty, directora a l’Afganistan del Programa Mundial d’Aliments.

S’espera que la pressió condueixi els talibans a la taula de negociació perquè es comprometin a respectar els drets humans i a posar fi a la seva política d’apartheid de gènere. Les sancions, no obstant, no han servit mai per canviar un règim i les conseqüències a l’Afganistan són tan devastadores que estan abonant el terreny perquè el país es torni a convertir en refugi dels grups terroristes més fanàtics.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ja n’hi ha prou de castigar els afganesos. No hi ha pitjor violació dels drets humans que deixar morir un poble d’inanició.