La Xina exhibeix múscul militar

Davant l’evolució alarmant del panorama internacional, Pequín ha optat per mostrar la seva modernització militar com a eina dissuasòria de cara a l’exterior i per reforçar la cohesió interna i l’adhesió al partit comunista. El J-35 i el J-35A van participar en la desfilada commemorativa del 80è aniversari de la victòria sobre el Japó i el final de la Segona Guerra Mundial, el 3 de setembre. La CCTV també ha mostrat imatges de les proves de llançament per catapulta i aterratge forçós del J-35 al portaavions Fujian, l’únic de la Xina equipat amb catapulta electromagnètica.

El Fujian és el tercer portaavions xinès, els tres de tecnologia soviètica, però ara en construeix un altre de tecnologia pròpia, Tipus 004 i propulsió nuclear, cosa que suposa un salt de gegant en el seu programa naval. La Xina té l’Armada més important del món quant al nombre de vaixells i la seva capacitat de construcció naval és molt superior a la dels EUA, segons el Pentàgon. Destaquen els seus nous vaixells d’assalt amfibi Tipus O75 i Tipus O76, el submarí de míssils balístics de propulsió nuclear Tipus 094A i el Tipus 096, encara en fase experimental.

L’almirall James Kilby, fins a l’agost cap interí d’operacions navals dels EUA, va demanar una inversió accelerada en vaixells i submarins sense tripulació. Generals i almiralls nord-americans han afirmat al Congrés que els EUA s’han de preparar perquè la Xina té previst envair Taiwan el 2027 i, tot i que la Casa Blanca manté el principi d’"ambigüitat estratègica", pocs dubten que la resposta seria la guerra. Pequín insisteix que no té plans d’invasió i que pretén recuperar l’illa de manera pacífica, però que no consentirà que es declari independent.

La creixent hostilitat de Washington i les guerres comercial i tecnològica han servit d’estímul a Pequín per enrobustir la seva autosuficiència i la seva defensa activa, amb la qual justificaria accions militars preventives si percep una amenaça imminent. D’aquí ve l’afany en el desenvolupament de les sis forces de l’EPL: terrestre, naval, aèria, míssils, suport estratègic i ciberespacial. Aquest última, considerada crucial, es va crear el 2024 i depèn de la Comissió Militar Central, que presideix Xi Jinping.

La cirereta del pastís és la integració de la intel·ligència artificial (IA) en l’Exèrcit. Els militars afirmen que està revolucionat tot l’aspecte de la guerra moderna, des del comandament i control fins a la informació, vigilància i reconeixement, passant pels sistemes d’armes. L’EPL desenvolupa la IA per processar dades del camp de batalla en temps real, donar suport a la presa de decisions i analitzar i identificar imatges satel·litàries, dades de radar i senyals electrònics per millorar l’eficiència i la precisió de detecció, classificació i seguiment d’objectius. La IA també és fonamental en sistemes no tripulats, com els drons de reconeixement i atac Wing Loong i Rainbow i el furtiu GJ-11.

Notícies relacionades

L’esperança flota a Gaza

C-55, la carretera de l’infern

El punt més temible de la cursa armamentística és l’impuls donat per la Xina al seu arsenal nuclear. Segons el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute), en aquests anys ha doblat el nombre de càrregues nuclears fins a acostar-se a les 600. També ha desenvolupat una nova generació de míssils balístics intercontinentals (ICBM) mòbils avançats, entre els quals destaca el DF-61, amb 14.000 quilòmetres d’abast. El South China Morning Post, que recopila els programes d’armes que emet la CCTV, assegura que la difusió de detalls tècnics precisos del míssil balístic DF-5 –arma clau de l’arsenal nuclear terrestre– revela que n’hi ha un altre de superior.

La Xina afirma que el seu desplegament és pacífic, però les capacitats que presenta el seu exèrcit han sobrepassat els límits defensius per situar-se en els ofensius. Les mostra amb finalitats dissuasòries.