La tribuna
Índia i Pakistan preparen una escalada
El món conté la respiració i des de les Nacions Unides i els principals aliats dels dos països, els EUA, Rússia i la Xina, s’intenta contenir un enfrontament de conseqüències incalculables
Tot apunta que la resposta militar serà més contundent que la que es va produir el 2019, quan avions indis van atacar un campament insurgent en territori pakistanès
El Caixmir ha tornat a enverinar les relacions entre l’Índia i el Pakistan, que preparen una escalada militar després del nou atemptat terrorista que ha fet saltar pels aires la difícil distensió entre aquestes dues potències nuclears. El món conté la respiració i des de les Nacions Unides i els principals aliats dels dos països –els Estats Units, Rússia i la Xina– s’intenta contenir un enfrontament militar de conseqüències incalculables.
L’Índia vincula l’assassinat de 26 turistes hindús a Pahalgam, un poble turístic del Caixmir indi, amb el discurs pronunciat una setmana abans per l’home fort del Pakistan, el general Syed Asim Munir, que va afirmar que el Caixmir és la "vena jugular" del país i va prometre que "mai s’abandonarà els caixmirs en la seva heroica lluita contra l’ocupació índia".
El Pakistan, com en anteriors esclats de violència, rebutja estar darrere de l’atac. Per contra, l’Índia afirma que els assassins formen part del grup terrorista Laixkar-e-Toiba, que Islamabad "recolza, finança i entrena" i que el 2008 va matar 170 civils a Bombai i el 2019, 40 policies i militars al Caixmir.
Des que el 1947 l’Imperi britànic va aprovar la partició de la Joia de la Corona a l’Índia i el Pakistan i la independència, el Caixmir –una regió de majoria musulmana llavors governada per un hindú que va impedir que aquesta bellíssima vall, tradicional lloc d’estiueig dels maharajàs, s’unís al Pakistan– ha dinamitat qualsevol entesa entre els dos veïns. La regió ha provocat dues guerres, el 1947 i el 1965, multitud d’escaramusses transfrontereres, insurgència independentista, militarització, terrorisme i caos.
L’assassinat dels turistes ha incendiat d’ira i odi les xarxes socials índies, que han carregat contra la viuda d’un dels morts perquè ha demanat que es castigui els culpables però que es mantingui la pau. Radicalisme hindú i nacionalisme s’amalgamen en el governant BJP, un partit que de la mà de Narendra Modi dirigeix el destí de l’Índia des del 2014 i va arrencant concessions per al 80% dels 1.400 milions d’indis que professen l’hinduisme. Entre aquestes, la que més frustració ha causat ha sigut la derogació, el 2019, de l’estatut d’autonomia del Caixmir. Amb això pot canviar la majoria ètnica de la regió, ja que permet als habitants d’altres estats indis comprar terres al Caixmir.
Tot apunta que la resposta militar serà més contundent que la del 2019, quan avions indis van atacar un campament insurgent al Pakistan. La decisió del llavors cap de l’Exèrcit pakistanès de tornar el pilot indi que es va llançar al rebre un impacte el avió i va caure al Caixmir pakistanès va frenar l’escalada militar. Ara les represàlies han començat immediatament. Nova Delhi va tancar el principal encreuament fronterer, va expulsar la majoria dels diplomàtics pakistanesos i va anul·lar els visats i va expulsar en 48 hores els ciutadans del veí país. A més, va suspendre el tractat d’aigües de l’Indo, vigent des de 1960, que regeix l’administració dels sis rius d’aquesta conca, que alimenten el 80% de l’agricultura pakistanesa.
Per la seva banda, Islamabad va tancar el seu espai aeri per a tots els avions indis (l’Índia va respondre tancant el seu als pakistanesos). A més, com Nova Delhi, va expulsar diplomàtics, va suspendre visats i també el tractat de pau de 1972, que establia la línia de control que divideix la regió del Caixmir entre l’Índia (la major part), el Pakistan i la Xina.
El fet que les víctimes siguin civils i la pressió dins de les files del BJP fa témer que l’Índia s’estigui preparant per a una contesa militar almenys de l’envergadura de la denominada guerra de Kargil, desencadenada el 1999 després de la infiltració al Caixmir de paramilitars pakistanesos.
El Pakistan també està més predisposat per a una guerra que el 2019. El general Munir, que anteriorment va dirigir l’ISI (Inter Services Intelligence), la poderosa agència d’intel·ligència considerada un estat dins de l’Estat, va dir dijous als soldats que "qualsevol acció militar de l’Índia rebrà una resposta ràpida, ferma i encara més forta".
La Xina, amb interessos al Pakistan, ha mirat de calmar les aigües, però la situació interna del país, sumit en una gravíssima crisi econòmica, política i social, encoratja el conflicte amb l’Índia.
