El missatge Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Peret des de l’escola
En cas d’haver començat abans amb aquest bonic costum, els dos anteriors presidents haurien pronunciat el seu discurs des d’un sanatori psiquiàtric
A en Pere Aragonès se'l veia content com un nen amb sabates noves, i potser les duia, no ho sé, no li van enfocar els peus. A casa també estàvem contents, els discursos per Nadal eliminen tota l’alegria de la festivitat, en canvi, per Sant Esteve ningú se n’assabenta, prou feina en tenim a suportar la ressaca i digerir les pitances del dia abans. Però tot això són detalls nimis, l’important és que en Peret estigués content, des que ens han posat un nen governant Catalunya, els catalans hem enterrat el mal humor i hem deixat de preocupar-nos per la republiqueta, l’atur o la pandèmia, ara només estem pendents que el nen estigui content, que no li falti de res, que jugui amb els altres nens i que no estigui massa temps enganxat a les xarxes socials.
Entretots
A més de content, se’l veia còmode a l’escenari, una aula de primària, devia de ser la mateixa on cada dia aprèn a llegir i a escriure. Si es pot posar un però a la seva aparició és que no anés amb bata de ratlles, segur que els seus papàs el van vestir amb jaqueta i corbata amb la millor intenció, però abans això es feia només el dia que venia el senyor fotògraf a col·legi. Suposo que, això sí, portaria pantalons curts amb mitjons fins al genoll, però com que no li vam veure les cames, això tampoc es va poder comprovar.
Notícies relacionades
I allà estava, davant un globus terraqüi, es veu que l’‘attrezzo’ en aquestes imatges dels petits estudiants no ha molt l’últim segle. Em vaig acostar a la tele per veure què era el pòster que tenia al seu costat, esperant que fos alguna cosa que de veritat interessés al petit Peret, que no fos res col·locat allà per algun gran, que són gent molt rara. No em va defraudar: eren els drets de la infància. ¡Com els mirava de gairell el nostre petit president, sabent-s’hi protegit!
Això que el president llanci el seu missatge nadalenc des del lloc que més casa amb els seus èxits i capacitats és l’aportació més gran dels catalans a la humanitat. Peret Aragonès des d’una aula de primària, i dient a Sánchez que, si no li dona el que vol, s’enfadarà amb ell, va ser magistral, no li va faltar fer el petarrell mentre ho deia. Si hagués començat abans aquest bonic costum, els dos anteriors presidents haurien pronunciat el seu discurs des d’un sanatori psiquiàtric.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
