Els comptes generals Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

A Catalunya ens la juguem

La barreja de temes que acaben amb l’amenaça de rebentar la tramitació dels Pressupostos és una mala notícia, perquè no es perjudicaria el Govern, sinó les oportunitats de tots els catalans i catalanes

2
Es llegeix en minuts
A Catalunya ens la juguem

Jose Luis Roca

Els Pressupostos Generals d’Espanya del 2022 van passar el tràmit inicial d’aprovació al Congrés fa pocs dies i es troben en plena tramitació al Senat. El treball intens dels grups parlamentaris, podríem dir, va donar fruit. 

Per a Catalunya va ser un bon tràmit parlamentari, des del grup parlamentari socialista ens vam esforçar perquè pogués ser així. Les diferents negociacions van permetre que parlem avui d’uns dels Pressupostos més generosos amb la nostra terra. Mèrit de molts i esforç de molts altres, com gairebé tot el que és bo en la política.

Catalunya serà recipiendària de nombrosos fons procedents de partides generals i de significatius emoluments a compte del bo cultural juvenil i el programa de vivenda, per exemple, arribant en conjunt al 19% del PIB i donant compliment així, per segon Pressupost consecutiu, amb l’observat en la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia.

A més, a tot això hem de sumar, per exemple, la cocapitalitat cultural de Barcelona amb una inversió per als nostres equipaments culturals de 20 milions d’euros i per descomptat, també, les esmenes transaccionades entre el Grup Socialista i els grups d’Esquerra i el PDECat, per valor de 83 milions d’euros.

Tots aquests milions d’euros no són només diners, són oportunitats per a una Catalunya que, després de més de deu anys de procés, ha vist com ja no és la pròspera regió industrialitzada que solia ser. Aquests Pressupostos poden i han de ser el peu a la paret que ens permeti recuperar la situació prèvia al desgavell i desorientació polítics i estratègics que vivim. 

Molt hem perdut per l’oblit dels nostres governants de què s’ha de fer quan es té una palanca tan important com el poder de determinar els Pressupostos d’Espanya.

Catalunya és en el lloc en què tothom es lamenta de no fer el que els bascos en la negociació dels Pressupostos mentre es demonitza el peix al cove com exercici de col·laboracionisme. Hem demonitzat negociar, entendre’s, aconseguir el màxim possible per a la nostra terra per por, per terror, a haver de reconèixer que Espanya tracta bé Catalunya, com és en realitat, ja que som –o hauríem de ser– punta de llança de l’economia comuna.

Notícies relacionades

Per això, en un any que semblava que tornàvem a anar una mica bé com a catalans, que tornàvem a tenir com a prioritat comuna aturar tota oportunitat que aquests Pressupostos ens oferissin, barrejar temes que acaben en l’amenaça de rebentar la tramitació dels Pressupostos és una mala notícia. Perquè no es perjudicaria el Govern, es faria mal a Catalunya, i pitjor encara, a les oportunitats de tots els catalans i catalanes, que necessitem més que mai en els últims deu nefastos anys d’aturada política. Els catalans i catalanes hem vist el tren, no crec que estiguem disposats a deixar-lo passar, les oportunitats per a la nostra economia, per als nostres joves i per al nostre futur hi van. Tots els parlamentaris i parlamentàries catalanes tenim aquesta responsabilitat compartida.