Consens contra la corrupció
La futura llei orgànica d’integritat pública, coneguda ja com a llei anticorrupció, pretén reforçar els mecanismes de prevenció, detecció i sanció de pràctiques corruptes mitjançant una àmplia reforma de normes administratives, penals i mercantils amb les quals el Govern busca reforçar la responsabilitat penal de les persones jurídiques implicades en delictes de corrupció, ampliar els supòsits de prohibició per contractar amb el sector públic i millorar la capacitat de l’Estat per localitzar, intervenir i decomissar béns procedents d’activitats il·lícites, inclosos els criptoactius, la regulació dels quals continua sent insuficient en moltes investigacions penals. L’avantprojecte preveu, a més, reforçar la protecció de denunciants i testimonis mitjançant més garanties de seguretat, confidencialitat i acompanyament durant el procés judicial.
La fiscalia ho valora positivament i proposa fins i tot endurir les penes per a les empreses implicades en corrupció internacional i ampliar la responsabilitat penal de les persones jurídiques a altres delictes relacionats amb pràctiques corruptes, però també adverteix del risc d’afectar algunes de les eines que permeten rastrejar operacions sospitoses de blanqueig de capitals, en particular al permetre que la transmissió de participacions socials pugui realitzar-se mitjançant document privat i inscripció registral, sense escriptura pública i reduint la intervenció notarial.
Tant la fiscalia com el Consell General del Notariat adverteixen que aquest canvi pot debilitar eines clau en la lluita contra el blanqueig, perquè l’actual sistema alimenta l’índex únic informatitzat utilitzat per Hisenda, les unitats policials especialitzades (UCO i UDEF) i el Sepblac (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, la unitat espanyola d’intel·ligència financera encarregada de prevenir i detectar operacions relacionades amb el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme) per rastrejar operacions sospitoses i estructures societàries opaques. Els fiscals proposen mantenir algun tipus d’intervenció notarial o reforçar la coordinació entre el Registre Mercantil i el sistema notarial, mentre que els notaris insisteixen que el problema no és corporatiu sinó de traçabilitat, ja que l’eliminació de l’escriptura pública convertiria en obsoleta una base de dades construïda durant més de vint anys. Registradors i part de l’advocacia sostenen, no obstant, que el nou model podria agilitar operacions, reduir costos i millorar la identificació de la titularitat de les societats si s’enforteixen els controls registrals.
Aquestes discrepàncies evidencien una de les principals carències de l’avantprojecte, la falta d’un acord tècnic suficient en una qüestió especialment sensible. Les lleis contra la corrupció no poden construir-se sense l’aval dels operadors jurídics, ja que la seva eficàcia depèn de la coordinació entre jutges, fiscals, notaris, registradors, advocats i forces de seguretat. L’altra és la falta de consens polític, perquè normes cridades a sostenir la credibilitat de les institucions requereixen acords amplis que les allunyin de la lògica partidista i de les majories conjunturals, en la mesura que la lluita contra la corrupció només resulta eficaç quan les regles són compartides, estables i reconegudes com a legítimes per tots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
