Ayuso i la Malinche de Cano

Elisa Martínez

L’escriptora i Premio Nacional de Historia Anna Caballé es preguntava què coneixia exactament Isabel Díaz Ayuso sobre la important figura d’Hernán Cortés a l’emprendre el seu viatge a Mèxic i utilitzar-la com a ariet contra aquesta nació. Un ariet que ha resultat bumerang i li ha impactat en tota la cara a la intensa presidenta madrilenya, que no va acatar el primer manament de qualsevol turista: no s’insulta els amfitrions. Pobra Ayuso, que es creu que pot viatjar no només en l’espai, sinó també en el temps, i rebre homenatge de pobles que no li deuen res. Sort que anava amb el bitllet de tornada obert, que, malgrat sortir més car, li ha permès tornar ràpid a Espanya per a somiquejar sobre el perill que van patir ella i el seu equip per la desprotecció dels governs esquerrans de Pedro Sánchez i Claudia Sheinbaum. Tampoc és tan gros que una regidora exhibís una cartolina davant la baronessa popular, o que un grup de persones pro comunitats indígenes es manifestés contra els homenatges a la cristianització forçosa, tot i que ja diuen que la por és lliure. Malgrat sentir-se tan desvalguda, la gran víctima Ayuso es va quedar el cap de setmana en un complex hoteler de luxe de la Riviera Maya després de cancel·lar la seva agenda oficial. Potser entre margarides i coloms va aprofitar per conversar amb els seus assessors sobre l’estrafolari programa i els penosos discursos que li van preparar, un parany que l’ha abocat al ridícul. Però tornant a la pregunta de Caballé, de ben segur que abans de la seva gira Ayuso no es va llegir cap biografia del conqueridor, ni li va fer falta fer un cop d’ull a la Viquipèdia. Ella havia vist Malinche, el musical, on Hernán Cortés és el galant.

Li va encantar. Ha apadrinat aquesta obra cabdal del seu amic Nacho Cano de totes les maneres possibles. En l’estrena fa quatre anys a Ifema (espai que gestiona la Comunitat de Madrid via empresa pública) o en la funció número 400, quan va rebre una ovació del públic i paraules d’elogi de l’exintegrant de Mecano, que la va comparar amb Isabel la Catòlica i la va animar a no rendir-se en les seves croades. Pot ser que d’allí sorgís la idea d’anar-se’n a fer les Amèriques amb la seva bandera revisionista de la Conquesta, mai se sap d’on neix la inspiració per a la política exterior d’una comunitat com Madrid. Malinche, que es va deixar de representar fa un any per les obres del recinte madrileny que ha d’acollir la Fórmula 1, fa dotze mesos que aixeca el teló al Frontón México. Va ser allí on es va acabar traslladant l’esdeveniment Celebració per l’Evangelització i el Mestissatge convocat per Cano la setmana passada a la Catedral Metropolitana mexicana, amb presència d’Ayuso. Vetat per l’Església, que el va declarar improcedent per ideològic, el seu homenatge a Hernán Cortés va quedar deslluït. Quina creu que té el músic, si esperava rescabalar-se a la terra de la seva estimada esclava de les amargors que li ha ofert aquest xou. Des de ser detingut per la policia acusat per una ballarina de contractació irregular d’immigrants sense papers, causa que es va arxivar i per la qual l’artista ha denunciat la jutge, fins a entrar en concurs de creditors l’empresa que produeix el magne espectacle. A veure si la llegenda negra de la Malinche ha contagiat també els seus apòstols Cano i Ayuso.

Temes:

Història Pedro Sánchez Isabel Díaz Ayuso

Inicia sessió 0 Comentaris