Com estan els números a la Cambra alta

ERC podria tombar els Pressupostos al Senat... però no ho té fàcil

  • Un veto requereix la majoria absoluta (133 vots) per prosperar. Els republicans necessitarien el PP, JxCat, Vox, la resta de la dreta i els partits minoritaris

  • El PSOE arriba als 124 senadors amb el PNB i tindria més a l’abast la victòria. Però si triomfa el no, patirà per aixecar-lo al Congrés

ERC podria tombar els Pressupostos al Senat... però no ho té fàcil

DAVID CASTRO

7
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

¿L’amenaça d’Esquerra Republicana de Catalunya és un farol? ¿Pot tombar els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022 al Senat si no arriba a un nou acord amb el Govern central sobre la llei audiovisual? ¿Pot fer naufragar el projecte si socialistes i morats no estenen la quota de protecció del català, l’eusquera i el gallec a gegants com Netflix, HBO i Amazon Prime Video? La resposta és sí. Però amb molts matisos. Un hipotètic ‘no’ als comptes a la Cambra alta pot prosperar si el recolzen el PP i altres formacions minoritàries, tot i que arribar a aquesta xifra màgica de 133 senadors —majoria absoluta— no és tan fàcil.

Però també és veritat que, en cas que triomfés, l’Executiu s’hauria d’esmerçar de valent per aixecar aquest veto ja de tornada al Congrés, perquè requeriria una majoria absoluta (176 diputats) que no tindria garantida, perquè els PGE van tirar endavant dijous passat a la Carrera de San Jerónimo amb 188 suports, però si s’hi resten els 13 d’ERC —suposant que no se’n despengessin més grups—, la suma es quedaria en 175 escons, a un de l’absoluta. En definitiva, que a Pedro Sánchez se li planteja un camí no impossible, però sí amb més obstacles dels previstos. I, sens dubte, no serà el passeig militar que somiava si no encarrila, i ràpid, la negociació amb ERC.

¿Què significa el veto al Senat?

El procediment legislatiu al Senat no és exactament igual que el del Congrés. Quan un projecte de llei del Govern (cas dels PGE) o una proposició de llei (redactada pels grups) és aprovat per la Cambra baixa, el Senat té dos mesos per aprovar-lo (amb o sense esmenes) o bé per oposar el seu veto, ja sigui a tot el text o a alguna de les seves parts.

La Mesa de la Cambra alta, que presideix el socialista Ander Gil, ja va aprovar el 10 de novembre el calendari de tramitació dels Pressupostos per al 2022. I va establir que el termini de presentació de propostes de veto generals i a les seccions s’estengués fins a les 12 hores del divendres 3 de desembre. El debat de les propostes de veto arrencarà en el ple que començarà dijous 9 de desembre, just després del pont de la Constitució.

L’article 122 del reglament del Senatestableix el següent: «Per a l’aprovació d’una proposta de veto serà necessari el vot favorable de la majoria absoluta de senadors». I si resulta aprovada, «el president del Senat donarà per conclòs el debat sobre el projecte afectat, i ho comunicarà als presidents del Govern i del Congrés dels Diputats, i els traslladarà el text de la proposta».

Si, per contra, el ple de la Cambra alta no aprova cap veto, el projecte continua discutint-se en ponència i comissió, fins que de nou s’estudia el text en sessió plenària a partir del 21 de desembre. Si el Senat introdueix modificacions, hauran de ser recolzades o rebutjades pel Congrés. Si no es colen canvis, el text s’aprova definitivament i es publica al BOE. Aquesta última opció és la que havia pensat el Govern: que la redacció sortida del Congrés no patís mutació al seu pas per la Cambra alta i, d’allà, anés cap al BOE.

¿Té ERC al seu abast poder tombar els PGE?

Sí i no. Al Congrés, totes les esmenes de totalitat presentades pels grups es voten conjuntament. Al Senat, en canvi, es van votant els vetos un a un, però pot passar, com de fet ja va passar en l’època de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, que el PP doni suport a les propostes d’altres formacions per infligir un càstig al Govern. Entre el 2004 i el 2011, l’Executiu socialista va veure tombats els seus Pressupostos al Senat en quatre ocasions: en els del 2005 i el 2011 va prosperar el veto del BNG; en els del 2008 va triomfar el veto parcial de CiU a la secció de Viveenda, i en els del 2009 va tirar endavant el ‘no’ d’ERC.

¿Com es compon avui el Senat? Està format per 265 senyories, per la qual cosa la majoria absoluta se situa en 133 vots. El PSOE disposa de 114 escons. El segueix el PP (100), el grup d’ERC-EH Bildu (16), el PNB (10), l’Esquerra Confederal (Endavant Andalusia, Compromís, Més per Mallorca, Geroa Bai, Més Madrid i l’Agrupació Socialista de La Gomera), amb 6; Junts-Coalició Canària (6), Ciutadans-Terol Existeix-PRC (6) i Mixt (Vox, PAR, UPN i dos d’independents ex de Cs), amb 7. Socialistes i el PNB sumen 124 senadors, i en necessitarien nou més per aconseguir la majoria absoluta. A la Cambra alta, el PSOE té diverses senyories de partits afins, però no compta amb Unides Podem, perquè es va quedar sense representació. Sumant Compromís (1), Més Madrid (1), ASG (1), Terol Existeix (2), PRC (1) i el Partit Aragonès (1) arribaria fins a 131.

ERC compta amb 14 senadors propis (els altres dos del seu grup els aporta Bildu, que la setmana passada va recolzar els Pressupostos però que també se sent concernida per la qüestió lingüística). S’hi podrien adherir els 100 parlamentaris del PP, més JxCat-CC (6), Cs (3), Vox (3), els dos independents i UPN (1). En serien 129, o 131 si s’hi afegeixen els dos de Bildu. La clau la tenen, per tant, Endavant Andalusia, Més i Geroa Bai. Tres escons que poden decantar la balança.

Aritmèticament, el front del ‘no’ és possible, però políticament no és tan fàcil armar aquesta aliança.

Notícies relacionades

¿Què passa si el Senat veta els PGE?

Si prospera un veto a tot el projecte de llei o a una de les seves seccions, llavors el text torna intacte al Congrés. L’article 122 del reglament de la Cambra baixa assenyala quin és el següent pas: «En cas que el Senat hagués oposat el seu veto a un projecte de llei, el debat s’ajustarà a l’establert per als de totalitat. Acabat el debat, se sotmetrà a votació el text inicialment aprovat pel Congrés i, si fos ratificat pel vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la Cambra, quedarà aixecat el veto».

Però «si no obtingués l’esmentada majoria, se sotmetrà de nou a votació, transcorreguts dos mesos a comptar des de la interposició del veto». «Si en aquesta votació el projecte aconseguís majoria simple dels vots emesos, quedarà, igualment, aixecat el veto; en cas contrari, el projecte resultarà rebutjat», segueix l’article.

A la Cambra baixa, el bipartit va tirar endavant el projecte de llei amb 188 vots i el suport d’11 partits: El PSOE (120 diputats), Unides Podem (34, un menys, perquè la vacant d’Alberto Rodríguez continua sense cobrir), ERC (13), el PNB (6), Bildu (5), el PDECat (4), Més País-Equo (2), Compromís (1), el Partit Regionalista de Cantàbria (1), Nova Canàries (1) i Terol Existeix (1). Si s’esborressin els 13 escons dels republicans, el compte baixaria fins als 175 diputats, a un de la majoria absoluta, tret que UP pogués suplir Alberto Rodríguez. Però ERC sol actuar de manera coordinada amb Bildu, de manera que el Govern podria patir per aixecar el veto.

¿Llavors, què passarà ara?

Que el Govern de Pedro Sánchez està obligat a negociar contrarellotge, per molt que distingeixi entre Pressupostos i llei audiovisual. Divendres acaba el termini de presentació dels vetos, i allà serà la primera prova a superar. Si no evita el ‘no’ d’ERC, haurà d’intentar que no prosperi cap veto general ni a les seccions en el ple que comença el dia 9.

Però, com advertien fonts del Grup Socialista a la Cambra alta, tot i que se superi aquesta primera fase, l’embolic podria seguir si no es tanca la fissura amb ERC. Perquè els republicans podrien afegir-se a altres grups per aprovar esmenes parcials. Això desquadraria els plans del Govern, que pretenia que no es recolzés cap modificació al Senat. Si la Cambra alta dona el vistiplau a canvis, el projecte de llei tornarà al Congrés, que només pot o ratificar-los o rebutjar-los per retornar al text original, però el ple no pot introduir transaccionals. Així que a la majoria de legislatura del bipartit li falten encara diverses proves de resistència. Tot dependrà de les converses amb ERC de les pròximes hores, dels pròxims dies.