El nostre món és el món Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El poder enerva a qui...

Pablo Casado opta pel ‘tot a la dreta’ per sobreviure i guanyar les eleccions

3
Es llegeix en minuts
El poder enerva a qui...

EFE / MANUEL BRUQUE

El democristià Andreotti va dir que «el poder desgasta a qui no el té». En el cas del PP, si ens remetem a l’oposició d’Aznar (la X del GAL i el vagi-se’n senyor González), o de Rajoy (Zapatero ha traït els morts per ETA), està clar que el que és substantiu és que el poder emprenya (i molt) a qui no el té. Al líder de la dreta, que sap que si perd les següents eleccions serà afusellat a trenc d’alba pels seus companys de partit.

Pablo Casado ja ha sigut derrotat dues vegades, moriria a la tercera. Però, ¡compte!, una mitjana de les últimes enquestes li dona 121 escons (un mes que ara el PSOE), però sense una altra opció que recórrer als 52 de Vox (17 més que avui Podem) i sense total garantia d’aconseguir la investidura. Per arribar a la Moncloa, el PP seria més ostatge d’Abascal que Pedro Sánchez ho va ser d’Iglesias el 2019.

Aquestes són les fredes dades amb què Casado treballa i que són al darrere del seu discurs de dreta dura i ‘pura’ de diumenge passat a València: enderrocaré totes les lleis de Sánchez, recuperaré les competències de presons cedides a la Generalitat des de 1982, perseguiré Puigdemont fins a la fi del món...

Casado necessita guanyar (per no morir) i veu que el discurs de Vox continua atraient una part gens petita dels seus antics electors. I sap que després del suïcidi de Cs no té competència directa en el centre. Per això creu que li és més imprescindible que convenient un discurs molt radical contra el Govern de PSOE-Podem, i contra la «submissió» de Sánchez a l’independentisme, que galvanitzi els sentiments de tota la dreta. 

No val el centrisme de la CDU de Merkel, s’ha de beure en el radicalisme polaritzador dels republicans americans –fins i tot abans de Trump– contra Obama. I contra Clinton.

Després d’aquestes enquestes i la victòria d’Isabel Díaz Ayuso al maig ja no tenim el Casado que, amb un discurs europeista, votava contra la moció de censura de Vox. Ara es tracta de tapar (millor reduir) Vox assumint una part del seu discurs. I creu que s’ho pot permetre perquè Cs ja no està i no té competidors centristes interns. Núñez Feijóo i Juanma Moreno no estan per plantar-li cara, només emetran educades distàncies, mentre que un discurs temperat podria alimentar Vox i donar joc intern al descarat reaccionarisme d’Ayuso (per a qui Espanya va camí de Veneçuela), i que podria ser avalat per Aznar i Esperanza Aguirre.

Tot a la dreta i antisanchisme sense complexos, és el full de ruta de Pablo Casado que explica el seu míting de València. Però ¿i el centre? Cs ja no hi és i el PP ofereix càrrecs. D’acord, però hi ha electors moderats entre el PP i el PSOE. Casado aposta que aquests moderats, i fins i tot centristes (sempre fa una petita picada d’ullet als socialdemòcrates del PSOE), acabaran votant-lo perquè la crispació farà Espanya irrespirable (com quan Aznar en l’última legislatura de Felipe), perquè Sánchez és més ‘marxista’ que Felipe, i perquè repetirà una i mil vegades que, a més, està en mans dels comunistes i els independentistes. 

Les Belarra i els Puigdemont li regalaran el centre com Pablo Iglesias a Isabel Díaz Ayuso en les eleccions de Madrid. I pensa que Sánchez ja va fracassar el novembre del 19 –abans de claudicar davant Podem– quan va voler pescar entre els molts vots que Rivera va tenir el febrer d’aquell any. Se’n van anar al PP... o a Vox.

L’aposta de Casado és aventurada. Primer, perquè les últimes enquestes no revelen tant un canvi de vot com una desmobilització de l’esquerra, potser perquè no hi ha eleccions a la vista. Segon, perquè la convergència ideològica PP-Vox pot espantar més el centre que els mercadejos de Sánchez amb Yolanda Díaz i amb Rufián. 

Notícies relacionades

I si l’estratègia funciona, Casado haurà de governar amb un Abascal de Vox que tindrà més força que Iglesias el 19. L’alternativa és, a més, irresponsable ja que pretén forçar a elegir entre un Govern amb l’extrema dreta o un altre amb comunistes i independentistes. ¿Un 1936 sense armes ni pistoles? 

Però potser Casado és només presoner de la realitat que l’envolta: Vox a l’alça, amenaça interna d’Ayuso, i alguna premsa molt excitada contra l’esquerra. ¿No té cap altre camí per intentar sobreviure?