Ciència
Els ‘apunts’ de Rigola
La curiositat és, per a molts, l’origen dels avenços científics. Així ho veia Chesterton, que identificava la indiferència com una manera elegant de parlar d’ignorància. També s’hi va referir Descartes, en la teoria de les passions: la primera i més essencial era la capacitat d’interessar-se pel món, poder posar en marxa el mecanisme que anul·la la indiferència. És a dir, allò que ens permet estar atents a la novetat, a tot el que no sabem i volem descobrir. Pla, que també excel·lia en frases cèlebres, s’ho mirava d’una altra manera: "Només és quan sabem una cosa que sentim la necessitat de saber-ne més. És quan no sabem res que la curiositat desapareix". De fet, amb subtils variants, parlen del mateix. Té a veure amb el que va escriure un arquebisbe de Ravenna al segle V. "Els antics van viure per a nosaltres; nosaltres vivim per als que vindran: ningú no viu per a si mateix".
Tot això que els dic es resumeix en una obra magna que acaba de publicar l’editorial Llibres de l’Índex, uns apunts "que són producte de la curiositat amb què els humans volem cobrir tots els forats de la ignorància". Els "apunts" són dos volums de quasi 900 pàgines escrites pel químic, enginyer i professor Miquel Rigola, amb una llarga carrera professional, que sintetitzen tot (tot!) el que ens va aportar el Nou-cents (de la matemàtica a la teoria quàntica, de la medicina a la computació electrònica, de l’antropologia a la matèria fosca, de la cosmologia a la genètica, de l’univers als neutrons), i que ens empenyen a la curiositat.
Com diu al pròleg el doctor Manuel Poch, director del LEQUIA (el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental de la UdG), atiador del procés creatiu i recopilador de Rigola perquè en sortís un text "transferible i comprensible", aquest monument científic "ha estat pensat en català", amb la voluntat que tinguem a mà "un material d’ampli abast". Hi ha una idea del progrés que es fonamenta a deixar coses enrere, mentre que la idea del creixement, amagada, "vol dir anar deixant coses en el nostre interior". Això també ho deia Chesterton.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
