Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
Enfangats

Després d’uns dies d’humitat enganxosa tothom desitja que plogui. Tot i que hi ha el perill que plogui fang. És el que ha passat en la política catalana, de feia dies en insomne pugna entre els socis de govern. Al final, va ploure fang. Un llot que és metàfora del que ha sigut el dia en la política catalana. Un altre exercici públic de sufocació per un enfrontament que va començar amb la filtració a la premsa de la decisió de Junts per Catalunya de portar a la taula de negociació amb el Govern d’Espanya consellers i dirigents del partit, i que va derivar en la suspensió de la reunió del Govern català, una compareixença contundent de Pere Aragonès rebutjant la proposta de Junts, i una rèplica eixuta de Jordi Sànchez, acusant-lo de plegar-se a les exigències de la Moncloa. Sufocació i fang, com en la meteorologia. Amb la diferència que pel que fa al temps, l’anticicló de les Açores tot ho resol, mentre que ningú sap com acabarà l’embolic en què la formació liderada per Carles Puigdemont ha ficat el Govern català.

Notícies relacionades

Quan plou fang, els carrers s’embruten fins que una altra pluja reparadora torna a treure la brillantor a la ciutat. Quan uns dirigents polítics s’enfanguen en un enfrontament com el d’avui, no hi ha pluja que curi les ferides. En l’univers independentista, dir no en públic a Puigdemont es paga. I afirmar que el president de la Generalitat accepta vetos de Pedro Sánchez és una acusació que no s’oblida. No és estrany que molts es preguntin per la capacitat dels socis del Govern català de continuar compartint la taula del Consell després de la topada d’avui, que les xarxes han transformat en una tirallonga tragicòmica d’insults mutus. És legítim formular-se fins i tot la pregunta de si Aragonès podrà recórrer tota la legislatura amb un Govern que s’ha partit per la meitat en vigílies del ‘sit and talk’ que els independentistes sempre havien considerat com una victòria. No hi ha pluja que s’emporti tant fang.