Fer Fora Sánchez

Els congressos dels partits solen servir per definir-ne l’estratègia política. Si, a més, aquest partit no ha celebrat un congrés ordinari des de fa una dècada, com és el cas del Partit Popular, encara més. Però, en la política espanyola actual, no hi ha res que sigui ordinari. Ni el congrés del PP, ni el comitè federal del PSOE que se celebren el cap de setmana vinent, en explosiva coincidència. A Espanya, tot està condicionat per l’extrema polarització que viu el país, aprofundida pels casos gravíssims de corrupció que han afectat dirigents rellevants de la cúpula socialista. En conseqüència, seria absurd demanar a Alberto Núñez Feijóo que celebri el congrés del seu partit com si no passés res. Els populars, i no solament ells, han ensumat la sang, i en política, com en els toros, la sang fa que s’ennuvoli la vista i anuncia la mort d’algú. Per això a aquest congrés del PP no se li pot reclamar gaire llum sobre el futur del partit o del país. Si l’aritmètica parlamentària no ho ha permès, i les gestions amb els socis del govern tampoc, malgrat la situació crítica que viu el PSOE, és el moment de preparar l’escomesa definitiva. El moment d’un tro que acoquini el mateix Sánchez, que engrandeixi els dubtes i la dissensió en el seu partit i que plantegi als seus socis una disjuntiva difícil de suportar. Per això totes les energies dels més de 3.300 compromissaris del PP es concentraran a precipitar el moment que permeti per fi fer fora Pedro Sánchez de la Moncloa.

Es tracta que la trinxera que cavin els socialistes durant el comitè federal de dissabte quedi arrasada el mateix diumenge per les conclusions del congrés del PP. Pot ser que Feijóo no ho tingui tan fàcil com es pensen els seus seguidors. No obstant, la juxtaposició d’un congrés pacificat, en què la veu d’Isabel Díaz Ayuso serveixi per galvanitzar el partit sense inquietar el seu líder, i d’un comitè federal marcat per l’angoixa dels casos Cerdán, Ábalos i Koldo juga a favor seu. Seria absurd que deixés escapar l’oportunitat, com ho seria que considerés ja guanyada la batalla. Per si hi havia cap dubte sobre com veu Feijóo el moment polític, va quedar aclarit pel nomenament de Miguel Tellado com a secretari general del partit i d’Ester Muñoz com a portaveu parlamentària. Tots dos formen part de la força de xoc necessària per tombar Sánchez. Poc es parlarà en aquest congrés d’economia, però als populars ja els està bé. Tampoc serà el moment d’aportacions substancials a la pau a Ucraïna, al final de la massacre a Gaza ni a l’estabilitat al Pròxim Orient, però tenint en compte de quin peu calça Donald Trump, tampoc els va malament. Així és la lluita política. Arribar al poder li va comportar a Sánchez a aliances impies. Una cosa semblant pot passar amb Feijóo, si no canvia de rumb a Catalunya i al País Basc, i arriba a la Moncloa amb Vox. Però això, ara, són menuderies. Per al PP són les cinc de la tarda i comença el terç de la mort.