La nota

Aragonès es planta

JxCat ha intentat boicotejar la reunió de la taula de negociació elegint delegats que, contra la voluntat del president, no eren consellers

3
Es llegeix en minuts
Aragonès es planta

FERRAN NADEU

Ahir deia que la taula de negociació entre el Govern català i l’espanyol, fruit del pacte que va facilitar la investidura de Pedro Sánchez després de les últimes legislatives (ERC s’hi va abstenir), toparia amb molts obstacles. I el primer no seria el principal –la difícil aproximació entre secessionisme i constitucionalisme– sinó les creixents divergències dins de l’independentisme que s’han tornat a posar en relleu l’11-S.

ERC creu que la taula de negociació i diàleg és, d’entrada, un actiu. És el reconeixement tàcit del Govern espanyol que hi ha un conflicte polític a Catalunya. I l’actitud del secessionisme a la taula pot ser una bona targeta de visita, diferent al rupturisme del 2017, davant les democràcies europees. Només a través de la negociació, i de l’obtenció de majories més qualificades –diu ERC– l’independentisme serà escoltat a Europa. I podria afegir que aquesta és la raó per la qual la dreta espanyola es regira contra la taula i contra Pedro Sánchez. 

Per la seva banda, el PSOE i el PSC creuen que només des de la legalitat, però dialogant i posant en relleu les aspiracions d’una Catalunya no separatista, tan important com l’altra, l’independentisme pot deixar d’erigir-se en un permanent focus de conflicte, admetre la realitat i progressivament assumir l’Estat de dret. Pedro Sánchez va explicar la seva estratègia dimarts a TVE: parlem, primer, dels assumptes en els quals hi pugui haver acord. 

És clar, entre Aragonès –amnistia i referèndum– i Sánchez –tot dins de la Constitució– el diàleg només pot ser aspre. Potser rude. Però sempre millor que el xoc esterilitzant dels últims anys. 

Però la primera crisi de la taula que es reunirà avui a Barcelona ha esclatat dins de l’independentisme. JxCat mai ha amagat que se la va empassar perquè va ser una condició d’ERC per al Govern de coalició, però que no creu que condueixi a res i que és inconvenient perquè desinfla la mobilització independentista. Ho repeteix sempre Laura Borràs. I aquesta actitud es va veure reforçada l’11-S pel maximalisme d’una ANC que, tot i que amb evident menys força, va exigir a Aragonès que declari ja la independència.

Aquest era el marc conegut i esperat. La sorpresa és que JxCat ha intentat boicotejar d’entrada la primera reunió de la taula. Per això va comunicar –sense acord previ i minuts abans que el Govern es reunís– que els seus delegats a la taula serien el vicepresident Puigneró, el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, l’antic conseller Jordi Turull i la diputada puigdemontista Míriam Nogueras. Era ignorar la voluntat d’Aragonès que volia –per donar rellevància a la taula– que estigués integrada només per membres dels dos executius. A més, Jordi Sànchez i Jordi Turull, indultats després de la condemna del Suprem, eren un problema addicional perquè ERC ja havia renunciat a la presència d’Oriol Junqueras. L’objectiu era clar: enredar i posar obstacles. 

Notícies relacionades

Després d’uns moments de crisi, Aragonès es va plantar i va comparèixer. La delegació catalana a la taula estarà formada només pels tres membres elegits per ERC. JxCat en podrà designar tres més, però només si són consellers. Aragonès ha donat un cop d’autoritat. Cal veure ara com reacciona JxCat i els efectes sobre un Govern de coalició ja poc cohesionat.

Caldrà veure també si Sánchez i Aragonès insuflen vida a una taula que, sense tones de pragmatisme, pot acabar en una cosa tan estèril com la quadratura del cercle. La taula ja és una realitat. ¿Progressarà adequadament?