Per què hi ha països amb més corrupció

Per entendre les causes del problema és útil recordar la teoria de la porta del frau, que proposa quatre elements que expliquen que es cometin fraus. Aquests elements són la motivació, l’oportunitat, la racionalització i el perfil del defraudador. 

La motivació és la necessitat que promou l’interès a defraudar. En el cas de la corrupció, la motivació més clara és el desig d’enriquir-se. Sovint, ens sorprenem al conèixer que una persona que ho té tot vulnera la legalitat per enriquir-se encara més. Una possible explicació és que es tracta de persones molt envejoses i com que sempre coneixen algú més ric, al comparar-se, tenen la sensació que són pobres i necessiten robar més. Sens dubte l’avarícia, un dels set pecats capitals, és el motor de moltes corrupcions. 

El segon element és l’oportunitat, que es dona quan hi ha circumstàncies que permeten defraudar amb un nivell de risc baix. Aquestes circumstàncies són la legislació, els sistemes de control i la justícia, entre d’altres. L’existència d’oportunitats fa més fàcil que es produeixi corrupció. Com diuen a l’Amèrica Llatina: «En caixa oberta el just hi peca», que significa que quan hi ha una oportunitat, inclús una persona que no té intenció de defraudar ho pot fer. Per això, és fonamental tenir una regulació i uns sistemes de control que ho posin molt difícil als corruptes. Això explica que als països que tenen mala regulació i que, a més, no l’apliquen o no l’apliquen igual per a tothom hi ha més corrupció.

El tercer element és la racionalització, que és el marc mental que explica que el defraudador justifiqui la comissió de frau. La majoria de fraus són comesos per persones que no es veuen a si mateixes com a criminals. Creuen que cometen el frau perquè en tenen una causa justificada. La racionalització explica que moltes persones que cometen fraus se sentin bé amb si mateixes i no es penedeixin del seu mal comportament. És el cas de governants o directius que es corrompen perquè creuen que haurien de cobrar més diners per la seva feina i ho resolen, per exemple, acceptant suborns. Altres persones es veuen legitimades a defraudar perquè veuen que els seus superiors també ho fan.

Finalment, el quart element és el perfil de la persona defraudadora. El perfil inclou característiques com el nivell de coneixements, el càrrec professional o la xarxa de contactes, sense els quals no es podria cometre el frau. En el perfil del defraudador també tenim característiques personals, com el nivell d’ètica i l’arrogància, que explica que algunes persones tinguin una cobdícia il·limitada i la sensació d’impunitat al creure que la llei no els afecta.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els quatre elements de la porta del frau poden ser utilitzats per combatre la corrupció. D’una banda, tenim polítiques com el reforç dels estàndards ètics que poden incidir en el perfil de les persones i les seves motivacions per cometre fraus. Aquí pot ser decisiu aconseguir que governants i altres líders prediquin amb l’exemple per aconseguir millorar els estàndards ètics de tota la població. Un altre aspecte fonamental són els valors que transmeten les famílies, els centres educatius i els mitjans de comunicació. També hi juga un gran paper el marc legal, ja que van millor els països que tenen poques lleis, però ben aplicades. Ja ho va assenyalar Tàcit, historiador i governador de l’Imperi romà: «Com més corrupte és l’Estat, més nombroses són les lleis».

Resumint, el nivell de corrupció és millorable i per això hem d’aconseguir avançar en temes com la qualitat i compliment de la regulació, el sistema de valors reforçant els elements ètics i l’exemple que donen les persones que més poden influir en les altres. Com diu Homer a la ‘Ilíada’: «Les paraules commouen, però l’exemple arrossega».