La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
Ridícul estratosfèric de Florentino Pérez
La família madridista i el món del futbol, en estat de xoc, i amb raó. La roda de premsa d’ahir del president del Madrid va certificar amb llums i taquígrafs la gravíssima crisi esportiva però també institucional que viu l’entitat blanca. En directe i davant de tothom, Florentino Pérez va perdre literalment els papers. Diumenge el Reial Madrid va tocar fons al Camp Nou. Dues temporades en blanc i una crisi gravíssima al vestidor, i per primera vegada en molts anys la massa social madridista començava a buscar culpables entre la llotja presidencial.
Després de molts anys de silenci mediàtic, la complicitat del madridisme sociològic amb Florentino Pérez amenaçava trencadissa. Calia aixecar una cortina de fum. Canviar el relat. Evitar que la conversa continués centrada en els èxits del Barça i en els fracassos del Reial Madrid.
I per això ahir Florentino Pérez va convocar una roda de premsa, cosa que no fa mai, perquè no li agrada retre comptes ni donar explicacions. L’espectacle no va defraudar. D’entrada, va convocar eleccions i va anunciar que es presentarà a la reelecci, en un estil despòtic, gairebé dictatorial. Però la seva prepotència no es va aturar aquí. També els va tocar el rebre als periodistes i als mitjans. En aquest punt va traspassar la línia del masclisme més caspós. Primer, assenyalant una periodista de l’ABC, de qui va dubtar de si en sabia de futbol per ser una dona. I, després, comportant-se com si fos a l’Espanya dels anys 70, quan va deixar que una periodista li fes una pregunta, dient-li: "A veure, aquesta nena, que té dret a parlar, que tots els altres sou molt lletjos, joder"... Impresentable
Però hi va haver moments de més vergonya, encara. Com quan va anunciar que es donava de baixa de l’ABC per honorar el seu pare. I en el súmmum del mal gust, fins i tot hi va haver espai per a un racisme de baixa intensitat gens dissimulat. Com quan es va referir a un possible rival a les eleccions que acabava d’anunciar dient que té "accent sud-americà.
Naturalment, Pérez també va treure a passejar el fantasma de Negreira i la suposada conxorxa del Barça i els àrbitres per perjudicar el Reial Madrid. Per cert, el club blaugrana ja ha anunciat que els serveis jurídics estudien aquestes declaracions per si és oportú querellar-s'hi.
Un despropòsit rere un altre, una actuació només a l’abast del poder que ha perdut el nord i ja no toca de peus a terra. Lluny de defensar el seu club, ahir Florentino Pérez va fer mal al Reial Madrid. Perquè qui veu ofenses personals i conspiracions en l’escrutini públic de la seva gestió ja no és un líder. S’assembla més a un tirà que només pot viure en companyia d’aduladors i assalariats incapaços de portar-li la contrària.Els enemics del Reial Madrid es freguen les mans davant una decadència personal i institucional gens dissimulada que no sembla reversible a curt termini.
