El nostre món és el món

Alarma davant el bloqueig judicial

El magistrat conservador Pedro González-Trevijano apunta contra el Govern de Sánchez

3
Es llegeix en minuts
Alarma davant el bloqueig judicial

David Castro

Hipocresia fora. Malgrat que el poder judicial ha de ser independent del legislatiu i l’executiu, en totes les democràcies la justícia i la política tenen moltes connexions. El seu últim any de mandat, el president Obama no va poder nomenar un jutge del Suprem (el formen nou magistrats vitalicis) perquè els republicans del Senat ho van dilatar fins que Trump va guanyar.

Però una cosa és la impuresa en la separació de poders (llei de vida) i una altra la barra hispànica al polititzar els tribunals. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan de govern dels jutges, s’hauria hagut de renovar el 2018. Tres anys després no s’ha fet perquè els dos grans partits no han pactat la majoria necessària (tres cinquenes parts dels diputats) per nomenar els seus 20 components. ¿Culpa de qui? La veritat és que el PP perdria una mica de pes.

Però el pitjor és que, tal com van les relacions PSOE- PP, pot ser que no hi hagi un nou CGPJ en tota la legislatura. Fins el 2024. Seria un escàndol i faria molt mal al prestigi de les institucions. Un Parlament que no escull els 20 membres del CGPJ i un poder judicial barallat i prorrogat. I, a més, el CGPJ en funcions no pot fer nomenaments rellevants (magistrats del Suprem) perquè el PSOE, intentant forçar la renovació, va fer al març una llei traient-li aquesta potestat. ¿Pot la justícia europea prendre’s seriosament l’espanyola?

I el tema del Tribunal Constitucional (TC) fa encara més pudor. La seva sentència dient que el confinament no es podia dictar amb l’estat d’alarma i que era precís el d’excepció té molt poca racionalitat. I deixaria Espanya indefensa davant un altre coronavirus perquè l’estat d’excepció és per un mes i només es pot prorrogar una vegada.

¿Què ha passat? Que cinc magistrats de la dreta judicial, més Encarna Roca, que han canviat de bàndol, dirigits pel ponent Pedro González-Trevijano, han volgut clavar una puntada de peu al Govern. Ho han aconseguit, però topant amb els tres progressistes que quedaven (el quart va dimitir i no hi va haver acord per substituir-lo), i uns altres dos conservadors, entre els quals el president del tribunal, per qui l’estat d’alarma, vista la gran amenaça de la pandèmia, era la solució menys dolenta.

El pitjor pot arribar el 2022, quan s’ha de renovar un terç del TC, quatre magistrats, que són nomenats pel Govern (dos) i pel CGPJ (dos més). Però el CGPJ no els podrà elegir si segueix en funcions, i llavors els que designi el Govern tampoc podran prendre possessió. Així, el TC només tindria 4 dels seus 12 membres en situació normal. I Trevijano, el ponent de la sentència contra l’alarma, i Antonio Narváez, nomenats pel Govern de Rajoy el 2013, continuaran en funcions.

Un TC caducat, amb una majoria conservadora de vuit contra tres. O de sis contra cinc, si el president González Rivas i Andrés Ollero voten com la setmana passada. I sembla ser que Trevijano vol desplaçar González Rivas, a qui qualifiquen de contemporitzador, de la presidència.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Que a meitat del 2022 el CGPJ i el TC estiguessin ‘supercaducats’ implicaria que Espanya estaria jurídicament bloquejada. O en caos judicial. Algú afirma que seria gairebé un estat fallit i que la dreta judicial podria disparar a plaer contra el Govern de Sánchez.

Un ciutadà assenyat em diu que no ho entén. ¿Com ho arreglen llavors en altres països? No n’hi ha cap com nosaltres. El que els constituents mai van poder imaginar és que el líder de l’oposició, al·legant diverses causes, es negaria a la renovació –marcada per les lleis– d’òrgans tan rellevants.

Que Pedro Sánchez i Pablo Casado competeixen per la mateixa feina és ben conegut. Que els seus programes siguin oposats és lògic. Que personalment es detestin és una qüestió privada. El que és inadmissible és que faci tres anys que no compleixin el que mana la llei i la Constitució. I no són iguals. Un té defectes. L’altre bloqueja. ¿Vol treure’n partit?

Notícies relacionades

 ¡Tant de bo m’equivoqui! Que tot es recondueixi, que al setembre el ministre Félix Bolaños i Cuca Gamarra, la portaveu del PP, puguin arreglar, o engiponar, alguna cosa. I després es renovi el CGPJ i el TC, i Pedro Sánchez i Pablo Casado prenguin alguna vegada el te de les cinc.

Em temo que serà que no.