El passeig de Gràcia
La silueta del Palau Marcet o, si se prefiere, del cine Comèdia. /
El món està commocionat per la guerra de Trump. Espanya continua polaritzada. Amb un Govern molt dividit i una oposició, el PP i Vox, que genera recels. I Extremadura, més de tres mesos després, continua sense Govern. Les confrontacions i els xocs –tot i que de molt diferent intensitat– ho dominen tot i l’ànim tendeix al pessimisme.
Fins i tot a Barcelona, la batalla de les municipals del 2023 ha deixat ferides. Per això no s’ha modificat la famosa ordenança del 30% d’Ada Colau, votada pel PSC i Junts, que pretenia aturar el gran dèficit d’habitatge social i només ha aconseguit paralitzar la construcció, quan tothom sap que augmentar l’oferta de pisos és la gran urgència. L’alcalde Collboni i Junts diuen que volen canviar l’estèril 30% però no es posen d’acord. ¿Hi ha veto de Puigdemont a Collboni? I els Comuns han convertit la norma en un dogma sagrat. D’una banda, el progrés –el 30%–i, de l’altra, ¡el malvat capitalisme i la corrupció!
Però a poc a poc, el clima d’enfrontament va baixant. I l’alcalde hi contribueix amb un missatge més integrador. Menys sermons i més projectes que puguin il·lusionar, com amb Pasqual Maragall. S’ha aprovat una nova ordenança de civisme i la comissió d’Urbanisme ha fet un pas definitiu per a l’aprovació del Museu Thyssen als locals –tristament abandonats– de l’antic cine Comèdia, a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Gran Via. I, aquesta vegada, el PSC i Junts han votat junts (amb el suport del PP de Daniel Sirera), davant d’un poc comprensible no d’ERC i els Comuns.
Era evident que l’antic cine Comèdia, un edifici característic i amb presència, deixat de la mà de Déu no dignificava, més aviat restava. És clar que voler un turisme de més qualitat exigeix incrementar l’interès cultural de la ciutat. I ara s’admet que les iniciatives privades també poden potenciar el gaudi de la cultura i l’art.
La Gran Via –difícil de corregir– és una via de circulació d’entrada o sortida de Barcelona. Però el Museu Thyssen no li farà cap mal. I al passeig de Gràcia, la nostra gran avinguda que travessa l’Eixample i uneix l’antiga ciutat amb Gràcia i el més enllà de la Diagonal, li convenia més contingut. Les joieries i els hotels de luxe, les botigues de moda internacionals –més la catalana Santa Eulalia i Zara– i els restaurants de pas –amb el gran èxit d’El Nacional– demanaven més equipaments culturals. La Casa Seat a la confluència amb la Diagonal, la Fundació La Pedrera i les seves grans exposicions, l’admirada Casa Batlló i la Casa del Llibre estan molt bé, però el Thyssen –just al costat de la botiga del Barça– serà un bon reforç.
I que el museu tingui un ampli auditori, un restaurant amb terrassa i una –esperem– controlada zona comercial, encara el pot fer més atractiu. Barcelona ha apostat per un altre equipament cultural al centre-centre de la ciutat. Sense dogmatismes ni estretors mentals. És un petit però meritori consol davant la gran amenaça del caos mundial.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
