Dels escarnis a l’assetjament a les xarxes

Des que aquest país va aconseguir deslliurar-se de la xacra del terrorisme, només l’alcalde, José Luis Martínez-Almeida, i els delegats d’àrea de l’equip de govern municipal comptaven amb escorta de manera habitual. Podria pensar-se que els casos del socialista Giraldo i de Maestre, portaveu de Més Madrid, són episodis aïllats, però hi ha una cosa més de fons. Quan l’adversari polític es passa a percebre com un enemic, s’obre la porta a formes greus d’hostilitat.

La polarització creixent contribueix a deshumanitzar el contrari, i les xarxes socials amplifiquen de manera infinita missatges d’odi que, en alguns casos, acaben servint de coartada per a comportaments violents. No és una cosa abstracta, perquè a Europa ja hem vist episodis recents que reflecteixen aquest deteriorament del clima democràtic.

Notícies relacionades

Quan la serp es mossega la cua

¿Per què ‘no’ a la guerra?

Durant l’última campanya de les municipals a França, l’assassinat d’un jove militant d’extrema dreta a Lió, presumptament en mans d’un grup d’extrema esquerra, va sacsejar el debat públic. A mesura que augmenta la tensió política, es debilita la convivència.

Sense arribar a l’extrem francès, a Espanya ho vam viure fa anys amb els escarnis i ho tornem a viure ara amb l’assetjament en les xarxes. No és "xarop democràtic", com ho va qualificar Pablo Iglesias abans de patir-lo en les seves pròpies carns, és una cosa molt pitjor, perquè converteix la política en un espai cada vegada més hostil.