Vacances a la ciutat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Un estiu minimalista

Barcelona, doncs, serà com una zona intermèdia entre la desertificació de la pandèmia del 2020 i les aglomeracions turístiques dels anys anteriors

2
Es llegeix en minuts
Un estiu minimalista

Tard o d’hora tot acaba tornant, i expliquen que aquest any més d’un defensarà l’agost a Barcelona. Fa una dècada, calculo jo, que ningú expressava els avantatges de quedar-se quiet i disfrutar de la ciutat més o menys buida, però ara sembla que es tornen a donar les condicions idònies. Per començar, fa uns dies el doctor Antoni Trilla, cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic, ens anunciava que aquest any toca «un estiu minimalista». És a dir, família, ser prudents, no interaccionar amb grans grups i, a tot estirar, si és indispensable, desplaçar-se pel territori (que es pot entendre com el barri i res més). Veient el panorama que tenim, crec que ja és dir molt, massa, perquè darrere del minimalisme hi ha una idea: gràcies a les vacunes la situació no és tan terrible com l’any passat, però gairebé.

En aquesta escletxa del gairebé és on es donen les condicions per esperar que l’agost sigui un bon mes per quedar-se. A diferència de l’estiu 2020, aquest any tindrem restaurants oberts, cines, museus, botigues, i en canvi encara no hauran tornat del tot els visitants turistes que fan vacances a la ciutat, ja sigui per visitar el museu del Barça, ja sigui per banyar-se a la Barceloneta com si allò fos Venice Beach. Barcelona, doncs, serà com una zona intermèdia entre la desertificació de la pandèmia del 2020 i les aglomeracions turístiques dels anys anteriors, i de sobte potser ens recordarà com era una dècada enrere, quan hi havia de tot i molt, en clara convivència, però res en excés.

Notícies relacionades

De fet, els que es quedin a Barcelona aquest mes d’agost i experimentin una regressió al bon passat, també retrobaran (o descobriran per primera vegada, si són joves) aquest altre dubte inesperat: quan finalment decidia quedar-se a la ciutat, el Barceloní Recalcitrant trobava tantes possibilitats de disfrutar-la —aparcament a tot arreu, restaurants sense reserva, silenci als carrers, cines sense cues— que la indecisió el paralitzava i acabava fent el que li demanava el cos: res. Veure els Jocs Olímpics des del sofà, menjar gelat, intentar no pensar en la cala més remota de la Costa Brava.

L’estiu minimalista no és un concepte nou. Aquests dies he rellegit ‘Oceanografia del tedi’, d’Eugeni d’Ors, publicat primer per entregues en un diari l’estiu de 1916, i que volia ser un joc amb el ‘dolce far niente’. Recordem: el narrador escolta els consells del doctor, que li diu: «Prescric, com a única salvació, el tedi. El tedi, al peu de la lletra. Sense atenuacions, sense matís: el tedi. No excursió, ‘chaise longue’. No conversa, silenci. [...] ¡Ni un moviment, ni un pensament!». El pacient es trasllada a un balneari, segueix perfectament aquestes indicacions i no fa res de res. Al cap d’un dia, no obstant, ja s’ha cansat, i ¿què fa llavors? Doncs se’n torna a Barcelona. Coincideix que hi cauen quatre gotes i allò li dona la il·lusió que ja és octubre i comença a refrescar —que és el que tots, secretament, volem que passi.

Temes:

Estiu Vacances