Sánchez pren nota

Ho he recordat quan després del canvi de Govern de dissabte passat, el Tribunal Constitucional (TC) va clavar dimecres per escàs marge (sis a cinc) una severa clatellada al decret de l’estat d’alarma de març del 2020. Però ja abans era visible el fracàs de la política judicial. Juan Carlos Campo va ser nomenat pensant que podia aconseguir el consens necessari amb el PP per renovar el TC i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). I perquè no tenia mala relació amb Manuel Marchena, president de la Sala Penal del Suprem. Però no hi ha hagut renovacions –potser també per la falta de sintonia entre Sánchez i Casado i perquè el líder del PP no vol cedir en res–, i a més Marchena ha emès un informe no contrari sinó rabiós contra els indults, acusant el Govern de voler-se «autoindultar».

Sánchez ha captat el missatge. Campo ha sigut rellevat per l’exjutge Pilar Llop, amb més caràcter. Tot i que tampoc s’entreveu com la nova ministra podrà canviar la situació adversa en el front judicial en el qual –em diuen– el Govern pot rebre més notícies dolentes els pròxims dies.

Però on a Sánchez li ha fet més mal el missatge ha sigut en el fracàs de la moció de censura de Múrcia, que va portar a les eleccions anticipades de Madrid, a la gran victòria d’Isabel Ayuso i a una molt humiliant derrota del PSOE. El Govern necessita més reflexos polítics i per això els cessaments de la vicepresidenta Carmen Calvo –tocada també en el front judicial–, del seu cap de Gabinet Iván Redondo i potser (l’assumpte és menys clar) de José Luis Ábalos.

Les preocupants derrotes al front judicial i en el polític (la debacle a Madrid ha canviat el biaix de les enquestes) han obligat Sánchez a prendre nota que les pròximes eleccions (municipals i autonòmiques) no són unes generals (gairebé presidencials) i que allà no es guanya amb un «guru» genial, sinó a peu d’obra amb un partit amb candidats a les alcaldies i a les presidències autonòmiques. Un seriós exministre de Felipe –sense animositat amb Sánchez– s’estranyava fa poc de la paràlisi del PSOE: «A Ferraz només hi ha Santos Cerdán de porter de guàrdia».

Sánchez ha pres nota. Torna a necessitar un PSOE fort i unit després del congrés de València a l’octubre. Però, de moment, un ministre de la Presidència, Félix Bolaños, cautelós i pròxim al partit, i un cap de Gabinete, Óscar López, que no és un supermán apàtrida sinó un empàtic cadell del PSOE a qui coneix des de l’època de Pepiño Blanco. I de set canvis, tres alcaldesses socialistes enganxades al terreny i Pilar Alegría, guanyadora però frustrada alcaldessa a Saragossa.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Sánchez ha pres nota. Té tempesta en el front judicial, vol un Govern amb més empenta política (i menys baralles internes), i necessita més el partit. Guanyada Andalusia, cal tancar les ferides internes. Aquí tenim Isabel Rodríguez, ‘rubalcabista’ i flamant ministra portaveu.

¿Sabrà rectificar Sánchez millor que Felipe el 93? Felipe portava una motxilla d’11 anys, ell només de tres. Està més fresc.