Idiomes i infiltrats

La Paluzie i l’amic del meu avi

L’ANC treballa en realitat en favor del castellà, gràcies a convertir la llengua catalana en antipàtica, polititzada i esquerpa, fent que renunciï a ella gent que la parlaria sense problema

Es llegeix en minuts
La Paluzie i l’amic del meu avi

El que va començar com l’intent de muntar una republiqueta, ha acabat reclamant llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia. Per anar a parar a 40 anys enrere no feien falta tantes alforges, en lloc de «president, posi les urnes» era suficient amb «president, doni’ns pantalons de pota d’elefant i jaquetes de pana». El viatge en el temps, això sí, no seria complet sense tornar a aquelles arcaiques campanyes de defensa de la llengua, ja saben, «El català, cosa de tots» i etcètera. En això destaca l’ANC (Associació Nacional del Rifle, delegació catalana) que ja que no serveix per a res i d’alguna manera ha de justificar subvencions, prebendes i minuts televisius, dispara contra tot el que no parli la llengua més bonica del món mundial.

Imaginin el disgust al saber-se que una voluntària de l’ANC responia al telèfon en castellà. No en anglès o en àrab, que ja veus. ¡En castellà! Es desconeix com la Paluzie, la Charlton Heston lacista, ha pogut sancionar una ofensa com aquesta, però va fer públic a les xarxes socials que la facinerosa havia sigut identificada i va assegurar, a més, que mai tornaria a passar res semblant. Vull creure que abans de fer-la fora, de la feina i qui sap si d’aquest món, va ser castigada a la manera dels capitans de barco amb qui s’amotinaven, tot i que en lloc de ser fuetejada amb un fuet de tres puntes, ho va ser amb una gramàtica de Pompeu Fabra.

-¡Així acaben els traïdors!– udolava la Paluzie fora de si, fuetejant-la davant la resta de voluntaris, obligats tots a presenciar una escena tan cruenta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

És el que passa, que un es dedica a fiscalitzar i reclamar l’acomiadament de cambrers que diuen «aquí tiene su cortado» en lloc d’«aquí te el seu tallat» i oblida que pot tenir l’enemic a casa. Descobrir un castellanoparlant infiltrat a l’ANC és com si, en plena guerra freda, la CIA hagués localitzat un talp soviètic a la seva seu de Langley. Han de rodar caps, algú hauria d’haver investigat els antecedents dels treballadors de l’ANC per comprovar que són tots de pura raça catalana, com els burros, però en bípede.

El gran treball dels talibans del català, a més de fer-nos sentir joves pel mètode de remetre’ns a èpoques passades i oblidades, té altres virtuts. El meu avi, l’avi Enric, m’explicava que tenia un amic que, després de la guerra, va treballar com a funcionari a Girona atenent als que arribaven dels pobles per a algun tràmit. Quan un d’aquells pagesos semianalfabets se li dirigia en català, l’humiliava a crits davant de tothom, «¡aquí es parla en cristià!», «¡si torna a parlar en català, li foto dues hòsties» i floretes semblants. A la tarda, ja al cafè, saludava el meu avi i la resta d’amics amb un gran somriure i la frase habitual.

Notícies relacionades

-Avui he fet un altre catalanista.

Seguint el mateix sistema, l’ANC treballa en realitat en favor del castellà gràcies a convertir la llengua catalana en antipàtica, polititzada i esquerpa, fent que renunciï a ella gent que la parlaria sense problema. Com que costa creure que siguin tan idiotes per no adonar-se del mal que fan, no queda més que una possibilitat: l’infiltrada a l’ANC, la traïdora que des de dins està dinamitant el català, és la pròpia Paluzie.