Rajoy, ¿condemnat per Montoro?

Resulta interessant aplicar, per tant, el criteri de l’Audiència de Sevilla, que, en recurs de cassació, va ser completament reescrita per llacunes i abstraccions que la feien incomprensible a l’arribar a la plaça de la Vila de París, seu de la Sala Segona del Suprem, des de Sevilla.

Els dos tribunals citats van declarar els avantprojectes i projectes de llei com a il·legals perquè infringien la normativa pressupostària en vigor (transferències de finançament per al pagament d’ajudes sociolaborals, o programa 3.1 L en les lleis de pressupostos de la comunitat autònoma. El que s’anomenaven fons de rèptils o, dit d’una altra manera, suborns).

Bé. Segons l’impecable relat de fets del jutge Rubén Rus Vela, titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona, les empreses gasistes volien aconseguir una bonificació impositiva: una rebaixa en l’impost especial sobre l’electricitat.

Van aconseguir el suport del Grup Parlamentari Popular per a una esmena, però la secretaria d’Estat d’Hisenda no va atendre les seves pretensions. L’associació AFGIM, que agrupava aquelles empreses, va contractar llavors un bufet anomenat Equipo Económico (EE). Segons un correu citat pel jutge en la interlocutòria d’imputació, "la via més directa, com sempre, és pagar a EE, que té contacte directe amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro".

Segons assenyala el jutge, "tot canvia després de la intervenció d’EE, que, en un breu període de temps, aconsegueix per a les empreses gasistes la reforma legislativa que volien, a través de la llei 28/2014 i el reial decret 1074/2014".

Els pagaments que realitza l’associació AFGIM a EE "tenen per objecte permetre l’accés al ministre d’Hisenda i al secretari d’Estat d’Hisenda... Resulta rellevant que la intervenció d’EE va aconseguir presumptament, en menys d’un mes, la modificació consecutiva tant de la llei 28/2014 com la del reial decret 1074/2014, que modifica el reglament d’impostos especials. L’únic element diferenciador va ser l’entrada en escena d’EE, previ acord sobre el preu que haurien de satisfer al despatx".

Temps després, "es produeix una segona vinculació contractual entre AFGIM i EE que es tradueix en una rebaixa fiscal a les gasístiques en l’IAE a través de la modificació, el 2018, del reial decret legislatiu 1175/1990". És la repetició de la jugada.

Aquestes reformes legislatives s’elaboren en el Ministeri d’Hisenda. I el Govern de Mariano Rajoy les porta al Congrés, on són aprovades.

Si s’aplica la doctrina de l’Audiència de Sevilla aplicada a Chaves i a Griñán, presidents de la Junta, al cas Montoro i a les reformes legislatives (en aquest cas, presumptament, previ pas per la caixa d’EE), és inevitable arribar fins a l’últim responsable, el president del Govern. És a dir: Rajoy.

Però el Tribunal Constitucional va concedir empara parcial als acusats en els ero. I, segons la sentència, la prerrogativa del poder executiu de presentar projectes és un acte polític que s’inclou dins de les funcions de Govern i que té una naturalesa jurídica diferent d’aquells que adopten un govern en l’exercici de les seves funcions administratives.

El requisit per haver condemnat correctament Chaves i Griñán hauria sigut acreditar la seva participació activa o omissiva amb coneixement dels fons públics del programa 3.1 L i que concedissin sense que existís una finalitat pública que justifiqués la seva concessió, o per a finalitats diferents de les que es preveien en el programa 3.1 L.

Notícies relacionades

A veure qui roba a qui

Una taca més en l’opa

En el cas de les presumptes activitats il·lícites de Montoro i del seu equip seria necessari provar que Rajoy va participar en el sentit que indica el TC per a Chaves i Griñán.

Ironies de la política. El tan injuriat TC pot protegir ni més ni menys que Rajoy.