APUNT

El mutisme de Laporta sobre Koeman

1
Es llegeix en minuts
El mutisme de Laporta sobre Koeman

Després d’una extenuant campanya electoral, saturat per la sobreexposició, resulta lògic que Joan Laporta reclamés una temporada de recolliment i treball discret. Es va entendre de seguida que l’esperaven un munt de carpetes de què fer-se càrrec, cap més peremptòria que l’amenaça de ruïna.

Ha passat més d’un mes i mig de la seva presa de possessió i, directament de la seva boca, poc en sabem . El silenci públic manté en l’anonimat Mateu Alemany, l’executiu que dirigeix les operacions del primer equip sense haver sigut encara presentat, i el silenci públic alimenta la incertesa sobre la continuïtat de Ronald Koeman. Aquest dimecres es va produir una cosa excepcional a la roda de premsa abans del partit contra el Granada: no se li va preguntar sobre el seu futur. ¡Notícia!

Mèrits sobrats

El mutisme de Laporta sobre Koeman és cada vegada més eixordador. Es desprèn un tuf de recel sorprenent davant els mèrits inqüestionables de l’holandès aquesta temporada; un faedor de màgia més que un tècnic. Des de la transformació que va impulsar Pep Guardiola al seu primer curs no hi ha hagut una transició tan salvatge i alhora exitosa com la dirigida per Koeman. Ens estalviarem aquí enumerar els seus mèrits, que són molts i de sobres coneguts, però que resumirem amb tres potes: victòries, joc excitant i Masia. 

Notícies relacionades

Aquest dimecres va confirmar que participa en la planificació de la plantilla de la temporada que ve. No significa gran cosa. Quique Setién deia el mateix, fins i tot poc abans de ser acomiadat. Igual que al càntabre, li queda un any de contracte. Sí, Laporta ha repetit que ho està fent molt bé, però coneix els codis de l’entorn perfectament i, si no l’ha avalat, fa l’efecte que és per una cosa que no ens vol dir.

El president és lliure de dipositar el seu projecte esportiu en algú del seu gust i confiança, és obvi, i de prendre’s el seu temps, però convindria treure’s aquesta pedreta de la sabata més aviat que tard. No sigui cas que algú es pensi que el pecat fatal de Koeman és haver sigut nomenat per l’antecessor presidencial.