París reclama la Pilota d’Or per a Dembélé

Hi ha una escena emblemàtica en la final de Múnic sobre la transformació d’Ousmane Dembélé. Yann Sommer, el porter suís de l’Inter, vol treure de porta, en curt com sempre, i l’exdavanter del Barça espera al caire de l’àrea. No en posició d’espera, sinó amb el cos posicionat per a la carrera rabiosa, com en una pista d’atletisme preparat per a una prova de velocitat. Quan Sommer posa la pilota en joc, Dembélé s’activa com si hagués sentit el tret de sortida. Molt de pressa es llança a la pressió. Sobre un defensa, sovint Acerbi, o sobre el porter.

Si en l’imaginari barcelonista encara bombolleja la imatge d’un futbolista indolent i intermitent, ningú del PSG campió comparteix ja aquesta impressió. I menys que ningú Luis Enrique, que ha inoculat a Dembélé el seu esperit de lluita i a qui va elogiar just després de la final. "Ousmane sempre ha sigut un fenomen i és un líder. Però un líder des de l’exemple, no des de la paraula. ¿Has vist com ha pressionat? Digue’m un nou a Europa que pressioni així el porter i el central. Quan un pressiona així sent un líder, la resta només ha de seguir", va assenyalar.

I va deixar anar les paraules màgiques en aquests temps en què el màrqueting del futbol busca individualitzar l’èxit. Va parlar de la Pilota d’Or, ell que és un entrenador amb un subratllat sentit col·lectiu del joc. El pla gremial sempre per sobre de les estrelles. Això sí, ho va fer en els seus termes. "Jo li donaria la Pilota d’Or al senyor Dembélé per com ha defensat i ha pressionat durant tot l’any, i de manera excepcional, en aquesta final", va etzibar.

Doué, la troballa

Molt de Luis Enrique fixar-se en l’esforç abans que en el gol o el regat, el material amb què es munten vídeos per a Youtube o Tik Tok. I això que el davanter francès va ser també crucial en tres dels cinc gols que li van caure a l’Inter. No es poden oblidar les dues assistències, una al jove Doué i l’altra al georgià Kvaratskhelia, i el detall de luxe enmig del camp en la construcció de l’obra d’art del tercer, concebut per un imperial Vitinha i rematat pel noi de 19 anys, la gran troballa per a molts espectadors de la final, que va fer doblet. Doué va ser elegit l’MVP de la final però ahir es va saber que Dembélé ha sigut distingit com el millor jugador d’aquesta Champions.

El guardó converteix la seva candidatura a la Pilota d’Or en més ferma que mai. "¡Ousmane Ballon d’Or!", va proclamar el capità Marquinhos des de l’autobús en la rua pels carrers de París. L’avalen els números ofensius. Porta 33 gols i 13 assistències en 49 partits, és a dir, ha participat en gairebé un gol per partit del PSG. Ja ha sigut, als seus 28 anys, la millor temporada de la seva carrera, en la qual ha guanyat tres títols i encara li queden per disputar el Mundial de Clubs i abans la Lliga de Nacions amb França. Dades que demostren la fiabilitat d’El mosquit, que sembla haver deixat enrere els seus perennes contratemps físics.

Deixar empremta

Luis Enrique l’ha sabut manejar, amb molta pastanaga però algun pal també. Com quan van tenir uns enfrontaments que el temperamental entrenador asturià va resoldre apartant-lo d’un partit de Champions davant l’Arsenal i d’un de Lliga davant l’Estrasburg. Va ser oli en un llum. Des d’aleshores, des d’aquesta medicina militar, Dembélé s’ha propulsat en aquest 2025, beneficiant-se alhora d’un canvi de posició.

Notícies relacionades

La doble estrena de Rashford

El Barça torna a defraudar i acaba xiulat contra el Zalgiris (73-88)

Ara que exerceix de fals nou, combina en la construcció, amb molt primer toc, més que driblar, que sempre ha sigut la seva gran virtut. Encara s’escora a la banda de tant en tant, explotant l’amplitud de camp que li concedeix l’extècnic del Barça, que compta amb la seva explosiva velocitat per trencar línies on sigui i en la seva capacitat per pressionar.

Sens dubte, no té res a veure amb el Dembélé que va passar sis anys a Barcelona exasperant a propis i estranys, incapaç d’estar a l’altura dels 105 milions que es van pagar per ell. És un jugador renovat. Els aficionats parisencs a l’Allianz Arena van corejar el seu nom una hora després de finalitzar el partit. Una manera de recordar-li que ara és un futbolista que per fi està deixant empremta. També ho va fer L’Équipe, el diari que juntament amb France Football entrega el trofeu individual sobre el qual tothom opina: "No va marcar, però va ser decisiu i és més que mai aspirant a la Pilota d’Or 2025", va titular.