Teories de la conspiració 1

Existeix un corrent social pel qual creiem estar per la destrucció de l’home per l’home, no a través de sistemes tradicionals ja coneguts, sinó mitjançant el domini mental, la manipulació, l’engany i el control de les nostres vides. Els corrents socials, segons es descriu, són fets immaterials que influeixen en l’individu i que manquen d’una forma tangible.

En el dia d’avui, i atesa la conjuntura actual, reparo en el naixement d’un corrent de pensament que podríem denominar com a ’conspiracionisme’. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diàriament existeixen manifestacions de persones de diversa qualificació que des de l’àmbit científic, tecnològic o polític, manifesten les seves sospites sobre la deriva presa per la societat mundial com a resultat de l’aparició d’aquest monstre anomenat internet, el motor principal, segons els conspiracionistes, a través del qual es canalitza la gran manipulació a què estem sotmesos. Es basa en una suposada trama secreta formada per empreses molt poderoses a escala mundial, i per persones molt influents, lobis financers, mitjans de comunicació i organitzacions, com el Fòrum de Davos o el club Bilderberg, que mouen els fils del món, i els líders dels quals persegueixen l’objectiu d’imposar, a llarg termini, un sol sistema polític i econòmic mundial. Al seu llibre ‘El dominio mental’, Pedro Baños diu que internet, «al ser la plataforma on s’informa la major part de la població, és el terreny ideal per sembrar informació condicionada». Això és el que passa.

Les teories conspiradores comencen com una sospita i es nodreixen de fets difícils d’entendre, com aquesta pandèmia que estem vivint. Ara hi ha veus que ens alerten del control mental i físic a què suposadament estem sotmesos. Hi ha qui parla de xips a les vacunes, o qui, com Boris Johnson, ens adverteix del perill d’estar controlats per Google les 24 hores del dia. És molt probable que moltes sospites siguin aptes per a la imaginació de conspiranoics; no obstant, probablement també siguin certes moltes conjectures que, en una societat tan influenciable com l’actual, la gent prefereix evitar creure i escull rebutjar els valors perseguits i castigats pels mitjans de comunicació. Perquè molts saben que autocensurar-se és una manera de no ser exclosos socialment.