L’edat de platí del negacionisme

L’edat de platí del negacionisme
  • La pandèmia del coronavirus ha disparat el cabal de ‘fake news’ i relats conspiradors, la majoria propagats per les xarxes socials

  • Els experts vinculen aquest clima tòxic al moment de crisi que alimenta la ultradreta

Es llegeix en minuts

La pandèmia del coronavirus és mentida. Les vacunes porten xips per controlar la població a través del 5G i d’altres estan fetes amb cèl·lules de fetus avortats. El Partit Demòcrata nord-americà amaga una xarxa de pederastes. La presa de possessió de Joe Biden no va tenir lloc en directe, sinó que estava pregravada. La Terra és plana. Les mascaretes causen danys neuronals. La neu de la tempesta ‘Filomena’ és de plàstic.

Encara que semblin exòtiques i desenraonades, aquestes afirmacions circulen en aquest moment per la xarxa, són explicades i justificades amb tota mena de detalls per presumptes experts en vídeos i articles amb aparença científica i un volum indefinit de persones de tota ordre i condició les subscriuen i comparteixen amb el fervor dels conversos. No és un fenomen nou. Hi ha teories de la conspiració des que l’ésser humà va començar a asseure’s al voltant d’una foguera per buscar explicacions al que no entenia. Però en els últims temps sembla que n’hi ha més, o almenys fan més soroll.

Un any després de l’inici de la pandèmia, la sensació de respirar un aire carregat com mai de notícies falses, ‘fake news’ i extravagants relats conspiradors s’ha instal·lat en la població. Alguns són vells clàssics del pensament conspiranoic, d’altres han emergit en els últims mesos en el clima de pànic i incertesa que ha sembrat el coronavirus. No hi ha res com la por per acabar abraçant qualsevol idea que permeti conjurar-lo.

El quadro convida a veure l’inici de la segona dècada del segle XXI com l’edat daurada de les teories de la conspiració. Mai abans l’ésser humà va tenir accés a tanta informació, però tampoc es va veure envoltat de tantes mentides. I aquestes idees estrafolàries tampoc van ser objecte d’estudis tan rigorosos com els que últimament les analitzen i desmunten.

Boles d’ahir i d’avui

Boles d’ahir i d’avui«Neró va fer creure als romans que els cristians havien calat foc a la ciutat. Més tard, els cristians van cremar les bruixes a la foguera, culpant-les de tots els mals. Hitler va convèncer Alemanya que els jueus van causar la seva derrota en la Primera Guerra Mundial, Stalin va fer el mateix amb els que considerava ‘enemics del poble’ i Franco es va passar la dictadura parlant de l’amenaça del contuberni judeomaçònic. Més recentment, als Estats Units hi continua havent gent que creu que l’11-S el va organitzar Bush i a Espanya hi ha mitjans que encara sostenen que hi ha una mà negra darrere de l’11-M que no ha sortit a la llum».

El doctor en filosofia –i comissari de la policia local de Gijón– Alejandro M. Gallo necessita prendre alè per enumerar la tirallonga de teories de la conspiració que habiten els llibres d’història. Les detalla totes a 'Crítica de la razón paranoide', el voluminós estudi de 1.000 pàgines que publicarà al març i on identifica els condiments que mai falten en un bon relat conspirador. «Afloren en temps de crisi i solen ser aprofitades pel poder per assenyalar bocs expiatoris, o des de fora del poder per justificar les seves derrotes. Darrere de cada teoria de la conspiració sempre hi ha algú que surt guanyant si aquest constructe fals triomfa», explica l’analista.

Que les notícies falses no siguin exclusives del segle XXI podria convidar a l’alleujament, però Gallo adverteix: «Això era així fins que va arribar internet. Al segle XVIII, l’abat Augustin Barruel va necessitar anys per estendre el conte que la Revolució Francesa l’havien orquestrat els Illuminati, i l’impacte va ser limitat. Avui, qualsevol mentida pot recórrer el planeta sencer en qüestió d’hores. L’edat d’or de les teories conspiradores va ser la Guerra Freda. Actualment vivim l’edat de platí».

Les xarxes ho canvien tot

Les xarxes ho canvien totEl terme ‘fake news’ ja forma part de la parla del carrer, però si bé les mentides són tan antigues com el llenguatge, l’anglicisme amb què avui se solen identificar les notícies falses està molt lligat al nostre temps. Va ser el 2004 quan Craig Silverman, periodista de la plataforma de mitjans Buzzfeed, va encunyar l’expressió en el títol d’un estudi que va publicar sobre la mentida, i el 2017 quan el diccionari Collins la va proposar com a 'paraula de l’any'.

La popularització de les ‘fake news’ hauria sigut impossible sense el concurs dels sistemes de comunicació digital actuals. «Abans les notícies tenien el seu espai i el seu temps. Ara la informació arriba a tota hora i per tot arreu, sense control, i en aquesta allau sempre surten guanyant les notícies falses. A les xarxes socials, les narratives falses corren més i arriben més lluny que les vertaderes. Volem compartir el que ens sorprèn, tot i que sigui mentida», explica el psicòleg Ramón Nogueras, autor de l’assaig '¿Por qué creemos en mierdas?'.

Els algoritmes que dirigeixen el trànsit a les plataformes de comunicació aporten, a més, un biaix que fomenta la difusió dels relats infundats. «A Youtube es dona un fenomen conegut com a ‘cau de conill’, que fa que comencis veient vídeos de Trump i en menys de cinc clics estiguis veient teories conspiradores. Si a Facebook entres en una informació d’aquest tipus, el teu ‘timeline’ s’omple d’històries semblants de seguida», denuncia el periodista Marc Amorós, autor de ‘¿Por qué las 'fake news' nos joden la vida?, actualització de 2020 de l’estudi ‘Fake news. La verdad de las noticias falsas’, que va publicar el 2018.

2020: Any de notícies falses

2020: Any de notícies falsesQue les èpoques de crisi són proclius a l’emergència de les teories conspiradores ho prova el volum que ha assolit la ‘infodemia’ –neologisme admès per identificar la sobresaturació informativa sense contrastar que de vegades pateix la població– en els 12 mesos que fa que breguem amb el coronavirus. Mai abans havíem estat sotmesos a tantes falsedats, mitges veritats o truculentes boles com hem vist i sentit sobre el virus, el seu tractament mèdic i la gestió governamental de la crisi sanitària.

El portal Maldita.es, dedicat a denunciar notícies falses, ha arribat a comptabilitzar un miler de mentides relacionades amb la pandèmia. La majoria van ser propagades per les xarxes socials, però de vegades van comptar amb el prestigi d’autoritat que els van aportar alguns personatges coneguts. El 2020 passarà a la història com l’any en què vam veure Miguel Bosé dir que «el coronavirus és la gran mentida dels governs», el bisbe Antonio Cañizares afirmar que hi ha vacunes «fabricades a base de cèl·lules de fetus avortats», i al president de la Universitat Catòlica de Múrcia, José Luis Mendoza, afirmar que «Bill Gates i George Soros volen controlar-nos posant un xip a les vacunes».

El 2020, els hospitals on la gent moria de Covid, van haver de compartir llista de carrers amb manifestacions de ciutadans que neguen l’existència de la pandèmia. «En les eleccions nord-americanes del 2020, el nivell de notícies falses va duplicar el del 2016, que ja van estar marcades per les ‘fake news’. Això se’ns està escapant de les mans. Ja no són quatre flipats que diuen que la Terra és plana. És gent disposada a assaltar el Capitoli seguint les mentides de Qanon o d’oposar-se a les vacunes que podrien salvar vides», avisa Amorós.

Avantatges de ser conspiranoic

Avantatges de ser conspiranoicLa youtubera i periodista Rocío Vidal coneix bé els negacionistes de la pandèmia. Ha desmuntat les seves boges teories al seu canal de divulgació científica ‘La gata de Schrödinger’ i al seu llibre ‘Que le den a la ciencia’ i fins i tot ha arribat a enfrontar-s’hi en ple carrer.

Després d’estudiar-los a fons, ha aconseguit identificar els incentius que el conspiranoic troba al secundar aquestes teories. «El primer, el sentit de pertinença al grup. Sovint formen comunitats on comparteixen informació que reforça les seves creences i en les quals se senten protegits. Però també hi troben consol emocional. Vivim envoltats d’incertesa. Aquestes teories, tot i que siguin falses, els aporten seguretat», afirma la investigadora. I afegeix: «L’habitual és que hi hagi vasos comunicants entre teories conspiradores, i que algú que es declara terraplanista també desconfiï de les vacunes o creguin en els ‘chemtrails’ [les esteles de condensació que deixen els avions són vistes com a tòxics amb què ens fumiguen]».

En la seva condició de grup minoritari i marginal, els conspiranoics se saben assenyalats per la resta de la societat, però aquest marcatge, lluny de fer-los dubtar, els enforteix. «L’enuig provoca benestar perquè fa que ens sentim justos i vàlids. El conspiranoic se sent indignat. Per a ell, el ramat són els altres», afirma Ramón Nogueras.

Com confrontar amb un negacionista

Com confrontar amb un negacionistaL’escriptor Felipe Benítez Reyes s’ha vist tan desconcertat i «indignat» per la quantitat de teories de la conspiració que han passat per davant dels seus ulls l’últim any que ha acabat escrivint una novel·la protagonitzada pels qui les defensen: ‘La conspiración de los conspiranoicos’. Es va documentar burxant a les xarxes socials de diversos «conspiranoics professionals» i la conclusió que va extreure és el viu retrat de l’il·luminat: «Tenen una capacitat infal·lible per simular un aliment racional per a les seves teories. Aparenten una seguretat absoluta en les seves deduccions i una suficiència intel·lectual que exclou qualsevol dubte. Són irreductibles. No defensen el debat, sinó el dogma», descriu.

Et pot interesar

¿És possible confrontar amb ells? «La lògica no serveix. Cal posar-se al seu pla emocional i fer-los dubtar utilitzant el seu patró mental, empatitzant-hi, però evitant prendre’ls per bojos, perquè és el que volen per poder dir-te que el boig ets tu, perquè no vols conèixer la veritat», diu el periodista Marc Amorós.

Els experts no es posen d’acord sobre el futur immediat d’aquest fenomen. De moment, les eines digitals de comunicació no semblen ser grans aliades de la veritat: l’any 2018, la consultora nord-americana Gartner va calcular que fins a la meitat de les notícies que circularan per les 2022 seran falses. Però d’altres prefereixen veure l’ampolla mig plena: «Quan canviïn les circumstàncies i superem aquesta crisi, els relats conspiradors es reduiran. Ho hem començat a veure als Estats Units: la caiguda de Trump ha silenciat els bojos de Qanon. És bon senyal», pronostica optimista Alejandro M. Gallo.