En defensa pròpia

Com a conseqüència d’un seguit de publicacions aparegudes recentment contra la meva persona, agraeixo a EL PERIÓDICO que em permeti explicar-me i defensar la meva innocència.

Porto quasi 40 anys treballant com a professor a l’Institut del Teatre, i ha estat molt dolorós per a mi i pels meus llegir les denúncies d’alumnes i ex-alumnes fetes recentment públiques pel diari “Ara”, a conseqüència de les quals la ja dimitida direcció de l’IT va decidir apartar-me de la docència i iniciar una investigació. Encara em costa d’entendre que meu cas particular hagi posat en qüestió una institució de gran prestigi al llarg del seus 108 anys de vida.

Vaig manifestar des d’un primer moment que era innocent d´ haver comès qualsevol delicte i que ho demostraria. Ho reitero. Des de llavors he esperat un temps prudencial, fins ser citat a declarar el 26 de març per la Comissió per la Prevenció de l’Assetjament Sexual a la seu de la Diputació. Si havia callat fins ara és perquè entenia que era davant d’aquest òrgan on havia de parlar en primer lloc. Així ho vaig fer divendres passat, responent respectuosament a totes les preguntes que se´ m van fer, reiterant la meva innocència respecte a qualsevol acusació d’assetjament sexual, així com manifestant que el que s’ha estat dient de mi aquests dies no és cert.

Tothom que em conegui sap que si alguna cosa m’estimo, més enllà de la meva família i els amics, és el teatre, l’ensenyament de les arts escèniques i, sí, els alumnes, molts dels quals van mostrar la seva preferència per tenir-me com a professor, sent any rere any avaluat per ells amb qualificacions d’excel.lència. Vull deixar clar que seria del tot incapaç d’embrutar intencionadament qualsevol d’aquests àmbits amb la meva conducta.

He hagut de deixar, humiliat i sense cap respecte per la meva presumpció d’innocència no només tres projectes teatrals ja en marxa, sinó també altres activitats professionals, essent objecte d’un escrutini públic implacable i sense dret a rèplica, que ha fet molt mal tant a mi com a les persones que estimo, i m’ha deixat en una situació en la qual m’és actualment impossible guanyar-me la vida.

La docència del teatre ha estat una de les millors experiències de la meva vida, i conèixer molts ex-alumnes que ara tinc com amics i col·laboradors a l´escena professional, també. Tinc l’absoluta convicció de que mai no he comès cap comportament legalment reprovable cap a ells, però em resulta ara evident que si la meva manera d’ensenyar i de comunicar-me ha pogut fer mal, de manera no intencionada, a algú, demano perdó tant als que m’han denunciat com als que no ho han fet.

He ensenyat amb entrega, intensitat, vehemència i potser excés de rigor una matèria tant delicada i màgica com és el privilegi d´enfilar-se a un escenari per, des d’allà, convocar el públic al pensament i a l´emoció. He intentat comunicar l’ afany de superació personal i responsabilitat social de la millor manera que he sabut, insistint en que només a través de la tècnica els futurs professionals podran ser lliures i creatius, en la importància de la precisió expressiva i convidant-los a anar al límit  d’ ells mateixos.

Mai no he faltat volgudament al respecte a cap persona ni he pretès obtenir cap avantatge de la meva posició docent. He confraternitzat amb els alumnes fora de les hores de classe: he fet servir amb ells un llenguatge distès, col·loquial, irònic, lliure i provocador propi d‘un marc de familiaritat i confiança sense que ningú, fins ara, m’hagi fet saber que es va sentir  molest, ofès o maltractat pels meus actes o paraules. Ans al contrari; sempre he tingut la percepció de que la meva manera de fer era ben acollida i entesa. Altra cosa, ben diferent, és que a alguns no els agradés el meu caràcter ni compartissin el meu sentit de l’ humor. Però això no és cap delicte, ni cap agressió a ningú.

Mai en quasi 40 anys de docència a l´Institut, al Col·legi de Teatre del qual vaig ser co-fundador, a la universitat i a altres escoles d´art dramàtic no he mantingut cap mena de relació sentimental ni sexual amb cap alumna ni alumne en cap cas ni sota cap circumstància. Mai no he fet servir la meva posició acadèmica per assetjar ningú ni per treure’n profit de cap altra manera.

Tot i que els meus alumnes han estat sempre majors d’edat i amb capacitat de consentiment, per a mi aquesta ha estat una línia vermella que mai no he trepitjat. Ni una sola persona podrà dir que he aprofitat aquesta circumstància per, prevalent-me de la meva posició , aconseguir cap mena de benefici personal.

Mai no he agredit ningú, ni hagués tolerat cap mena d’agressió a les meves classes. Condemno qualsevol tipus d’abús contra les dones, i, en particular, l’abús sexual, així com qualsevol vexació o humiliació a qualsevol persona, sigui quin sigui el seu gènere, raça, ideologia o orientació sexual. Sense matisos.

En una publicació se m’ha arribat a dir “depredador sexual”,  i he encarregat al meu advocat que estudiï la interposició d’accions penals al respecte.

Notícies relacionades

Una denúncia que val una presidència

Empatitzar amb Pedro Sánchez

També, entre les moltes desproporcions, extrapolacions, distorsions, falsedats i  acusacions anònimes que he pogut llegir o escoltar, he entès que, efectivament, alguns del meus ex-alumnes, poden considerar que alguns aspectes de la meva personalitat pedagògica no eren els més adequats per a la seva sensibilitat, i es van sentir ferits; estic disposat a discutir-ho, a valorar-ho, a donar-los la raó si cal i tornar-me a disculpar. Però també demano que no es treguin les coses de context ni les acusacions es tergiversin o disfressin d’una cosa que no són: tant l´abús com l’assetjament són delictes, i jo no n’he comès cap, ni he atemptat al llarg de 40 anys contra la llibertat i la dignitat dels meus alumnes.

Si us plau, deixeu-me defensar i provar la meva innocència. No em condemneu abans de ser jutjat. Entengueu que, si algú m’ha atribuït falsament comportaments delictius, em defensaré de manera clara i contundent. No posaré punt i final a aquest linxament sense donar totes les explicacions que se´m reclamin, però tampoc sense denunciar a qui m’hagi difamat.