MeToo en el teatre barceloní

Els alumnes de l’Institut reclamen més contundència amb el cas Ollé

Els estudiants consideren que haver apartat el director de les seves tasques de professor mentre duri la investigació per presumpte potser sexual és una «mesura de mínims» i exigeixen a la Diputació i els professors que «es posicionin al costat de les persones agredides»

Els estudiants consideren que haver apartat el director de les seves tasques de professor mentre duri la investigació per presumpte potser sexual és una «mesura de mínims» i exigeixen a la Diputació i els professors que «es posicionin al costat de les persones agredides»

Els alumnes de l’Institut reclamen més contundència amb el cas Ollé
Es llegeix en minuts

Entre 200 i 300 alumnes de l’Institut del Teatre de Barcelona es van tornar a concentrar aquest dimarts al pati del centre per reclamar la dimissió de la directora, Magda Puyo, i del seu equip directiu, ja que consideren que la seva decisió d’apartar Joan Ollé de la docència mentre duri la investigació per presumpte assetjament sexual i abús de poder és una «mesura de mínims». Els estudiants van exigir més contundència i van reclamar a la Diputació de Barcelona, de qui depèn l’Institut, i el col·lectiu de professors que «es comprometin a posicionar-se del costat de les persones agredides», una ferida que «aquest sistema patriarcal ha recolzat i permès durant tant temps».

El protocol per a la prevenció i detecció d’assetjament sexual de l’Institut es va aprovar el 2018. L’anomenada Comissió de Prevenció i d’Investigació d’Assetjaments està formada per representants de l’àmbit educatiu, un altre de l’alumnat, un expert en situacions d’assetjament sexual i un especialista en procés normatiu, que actua, com a secretari. Ahir va entrar la primera instància per denunciar un professor, segons fonts del centre. Anteriorment l’única denúncia va ser el 2016, un tema que no es va resoldre com esperava l’alumna afectada. «La gent no denuncia més per por», explicaven alguns alumnes. «Hi ha poca feina en aquest sector i ningú vol enemistar-se amb algú conegut». Diversos professors «s’han passat de la ratlla», opinen. «Hi ha una diferència molt gran entre insultar verbalment un alumne o dir-li ‘prova a fer-ho d’una altra manera’, ridiculitzar-te a classe, ficar-se amb la teva persona o amb el teu cos i no amb la teva feina... Certs comentaris de professors i professores afecten molt», sentencien. ¿Què esperen que ocorri ara? «La dimissió de l’actual directiva», afirma una, taxativa. D’altres afegeixen: «Una comunicació més constant amb els estudiants perquè això no torni a ocórrer».

Situació que ve de lluny

L’actitud d’Ollé no ha sorprès els que el coneixen. Per a Marc Rosich, professor de dramatúrgia, «el que passa a l’Institut ve de lluny, no és un problema d’aquesta direcció. La seva dimissió no aportaria res. S’ha d’investigar i vigilar perquè no torni a ocórrer». El MeToo ha irromput amb força a tot arreu i les actituds no poden ser les mateixes», raona. Però assenyala que és més fàcil fer correccions sobre textos com en el seu cas que en una classe com la d’interpretació, «on es treballa amb material sensible, on intervenen les emocions, els egos i els cossos... És complicat i s’ha d’anar amb compte».

Et pot interesar

Les queixes informals que fins ara han arribat a orelles dels equips directius de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre s’han van intentar resoldre parlant entre docents, advertint el professor assenyalat per l’alumne. Però ha sigut poc efectiu. Puyo ja ha reconegut que «potser ens hem equivocat i s’ha de dir». Toca corregir el rumb i acaba amb les males praxis. Això li hauria agradat al seu dia escoltar a una alumna colombiana de 28 anys, Juliana Acebedo, que ha denunciat a Twitter i ho ha ratificat a aquest diari. Segons explica, Ollé va passar de demanar-li que anés a dinar amb ell i a prendre gintònics a ignorar-la quan ella li va parar el peus, i fins i tot a dir-li: «M’han dit que ets una obsessa sexual». Va ser la gota que va fer vessar el vas. Va denunciar tot l’ocorregut. «Em vaig queixar a professors com Andrés Corchero, Mercè Mariné o Bibiana Puigdefàbregas. Em van dir que parlarien amb ell però no va servir de res. Això sí, va continuar agredint verbalment d’altres i a mi em va començar a ignorar. I en lloc d’anar ensenyant el cubata va passar a amagar-lo». La noia llavors va fer una instància per escrit, com li van recomanar. La resposta la va deixar gelada: «Entenem que la demanda ha fet el seu curs i destruïm la instància. No creiem convenient prendre cap mesura addicional». Així va acabar el seu intent de canviar alguna cosa a l’ESAD. Era el 2016, abans del MeToo.